L'ex vicepresident del Govern de la Generalitat i ex líder d'ERC Josep Lluis Carod Rovira ha publicat al diari Avui el millor article de la seva vida. Carod Rovira es un brillant intel.lectual, però no pas una bona persona o un bon polític tal i com ha demostrat al llarg d'aquests darrers anys.
En aquest article en Carod posava sobre la taula la necessitat de crear un nou projecte polític a Catalunya. Un projecte radicalment diferent al que ha viscut el nostre pais al llarg dels darrers anys. Un projecte que segons Carod nomès es vàlid per l'esquerra i que per tant s'oposa el projecte de centredreta de CIU. Donçs bé, aquest projecte que defensa Carod es tan oposat a CIU que podria ser subscrit en la seva totalitat per la federació nacionalista, ja que en els seus trets fonamentals suposa la negació antitética formal i material del que ha estat el Govern Catalanista i d'Esquerres o Govern d'Entesa. Diu l'exlíder d'ERC que el darrer govern de Catalunya no ha estat seriós, s'ha deixat endur per la frivolitat i el radicalisme tot duent a terme postures descordades que avui en dia ja estan desfasades com l'ecologisme radical que bloqueja els grans projectes de pais, l'antisionisme, l'antiamericanisme o el laicisme radical que confòn laicitat amb laicisme.
En definitiva Carod presenta per Catalunya un nou projecte que no te res a veure ni amb la seva trajectòria personal ni amb les esquerres catalanes. Ja dic un projecte que perfectament seria un projecte de govern de CIU, aquesta CIU vers la que manifesta un odi irracional i sectari i que s'entesta a excloure del nou projecte que exposa i que per a mi es vàlid en una interpretació molt diferent a la que ell s'entossudeix a donar-li. Perquè Carod no vol apendre dels errors i diu que el projecte transversal que defensa nomès el poden representar una coalició de PSC, ERC i ICV, de nou el nefast tripartit, unit en una candidatura conjunta a les Eleccions Generals.
Carod Rovira va ser el primer en assumir posicions radicals i frívoles als governs tripartits. Ell va ser qui es va fotografiar juntament amb Pasqual Maragall, el duo bufón en paraules del prestigiós hispanista Stanley Payne, amb una corona d'espines ofenent greument a cristians i jueus (aquell qui parla de laicitat), o es va entrevistar amb membres d'ETA a Perpinyà (aquell a qui no agrada la radicalitat) o el primer que ha apostat pel menfotisme i la frivolitat al llarg del segon tripartit assenyalant que el Senegal havia obert un consolat a Barcelona quan en realitat estava obert des de l'any 1972.
Però que no s'en adona Carod que està fora de la realitat? Que ningú més que ICV-EUIA vol saber res del nefast tripartit i que aquesta coalició que proposa per a les Generals es del tot inviable i està fora de la realitat. El que passa es que aquests darrers quatre anys ha estat massa pendent de millorar exponencialment el seu elevat tren de vida i no s'ha assebentat de res del que ha passat al seu voltant.
El projecte de Carod està molt be en la seva forma i contingut i per això crec que ha fet el millor article de la seva vida, però no pendrà forma sota un tripartit unificat i caudc sino sota la forma d'un nou, ampli i hegemònic Partit Demòcrata que abarcarà des de republicans fins a monàrquics d'arrel catalanista passant per ecologistes, socialdemòcrates, centristes, liberals i democristians. Això ja ho han sapigut veure persones com el mateix Pasqual Maragall, Antoni Castells, Jordi Portabella, Bernat Joan o Teresa Sandoval.
En Carod ja no es d'avui, es d'una època feliçment superada, està caduc però s'ha acomiadat amb el millor escrit de la seva vida: ha fet el cant del cigne.
No hay comentarios:
Publicar un comentario