La greu crisi econòmica que pateix Espanya provocada pels forts atacs externs de la darrera setmana sobre el deute que s’ha disparat fins màxims històrics han comportat que el Govern de l’Estat s’hagi vist motivat a prendre mesures que a la vegada que eixuguin el deute, també serveixin per retornar la confiança als mercats financers.
De retruc sembla que aquestes mesures situaran el llarg contenciós sobre la gestió de l’Aeroport del Prat en la recta final de solució. Quatre anys ja fa que dura aquest conflicte entre el Govern de l’Estat d’una banda i la societat civil catalana d’una altra que es va unir en un històric acte al IESE per reclamar un aeroport fort i competitiu en base a una gestió integrada, dins la qual els interessos catalans tinguessin un pes determinant.
Es evident que durant quatre anys el govern del PSOE, el govern amic segons la terminologia emprada per l’encara actual govern de la Generalitat en funcions, s’ha estat rient dels catalans al formular promeses vanes per la resolució d’aquest tema que al final quedaven dilatades en el temps i dormint el somni dels justos. Espanya es l’únic país d’Europa on el model de gestió aeroportuari està completament gestionat per l’Estat (AENA: Aeropuertos Españoles y Navegación Aerea) en un continent on predomina clarament el model de gestió compartida entre el sector públic i el sector privat, però també entre les diferents administracions que conformen el territori.
La necessitat d’eixugar el deute i per tant d’obtenir ingressos d’alguna manera han forçat la solució al problema. Sembla ser que el Govern central aviat aprovarà una llei que definirà el nou model aeroportuari espanyol basat en la gestió compartida: una gestió compartida on la posició pública tindria un 51% i la posició privada un 49%. Els interessos públics tindrien un paper dominant, però es desconeix com es repartirien els respectius coeficients entre les diferents administracions: fet transcendental per saber si la futura gestió del Prat respondrà als nostres interessos Una proposta que seria positiva pels interessos de Catalunya passaria per una representació equitativa del 13% per a l’Estat, la Generalitat, Ajuntaments més la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Pel que fa a la gestió privada els plans del Govern passen per entregar el 49% restant a l’empresa que compleixi les condicions i que per tant sigui capaç de guanyar el concurs per un contracte de quaranta anys de durada en règim de concessió pública. Això en veritat es com una loteria on pot sortir qualsevol cosa: des d’una empresa que reforçaria els interessos catalans fins una empresa que promocionaria els interessos de Madrid-Barajas o fins i tot que donaria la imatge del Prat com l’aeroport escombraria on van a parar tots els vols barats d’Europa que es la temptació que tindria Ryanair de convertir l’aeroport de Barcelona en la seva base.
Ara es l’hora d’estar ben alerta per quan surti la llei que defineixi el nou model aeroportuari espanyol. L’hora d’estar ben alerta per evitar un nou engany per part del Govern de l’Estat en forma d’un model aeroportuari que segueixi sotmetent el nostre aeroport als interessos madrilenys: tant PSOE com PP hi estan totalment d’acord en aquesta premissa. Però Convergència i Unió per molta capacitat de lideratge que tingui serà incapaç d’evitar tota sola que ens acabin imposant un model regressiu, contrari als interessos de Barcelona, si no convenç als diputats catalans del PP i als 25 diputats del PSC integrats dins del grup parlamentari del PSOE per tal que uneixin el seu vot al Congrès i al Senat en defensa del model aeroportuari que realment necessitem. Quan deixaran els diputats i senadors del PSC tan catalanistes que es proclamen de ser agents de Madrid a Catalunya? Per quan tindran un grup parlamentari propi vital per defensar els interessos de Catalunya. Quan comprendran PSC i PP de Catalunya que el nostre país es troba en un moment excepcional, el pitjor moment de la nostra història democràtica, que fa poc van haver-hi unes eleccions transcendentals i que els catalans van parlar d’una determinada manera? Quan acceptaran els resultats d’aquestes eleccions i es posaran al servei de l’esforç mobilitzador que va demanar Artur Mas per redreçar Catalunya?
No hay comentarios:
Publicar un comentario