Mas President

El propassat dia 23 Artur Mas va ser investit com a 129è President de la Generalitat de Catalunya per majoria simple en segona votació amb 62 vots a favor, 45 en contra i 28 abstencions. El proper dia 27 finalitzarà la presidència de José Montilla i Artur Mas pendrà possessió formalment del càrrec en una solemne cerimònia al Palau de la Generalitat.

Durant la primera sessió del debat d'investidura celebrat el propassat dia 20 Mas va estar brillant i superior a cadascun dels seus rivals parlamentaris, en algun cas fins i tot clarament superior, però no va obtenir la majoria absoluta necessària per superar la investidura perquè tots i cadascun dels grups van votar en contra. Per tant es va fer necessari anar a una segona votació on només precisava majoria simple per a poder ser investit. L'endemà va ser un dia de contactes i negociacions que van culminar per la tarda amb l'anunci d'un acord entre CIU i PSC pel qual els socialistes s'abstindrien al debat d'investidura tot permetent la investidura de Mas.

Un acord d'investidura que no significa cap mena de pacte de govern o de pacte estable de governabilitat, ni per tant cap mena de renúncia per a CIU pel que fa al seu programa o d'obligació de recolzar al PSOE al Congrès i el Senat assegurant la governabilitat d'Espanya. Es un acord positiu, perquè demostra la superioritat moral de CIU davant no nomès el PSC sinò sobre tot el tripartit en si en base a l'erradicació de les seves sectàries i nocives pràctiques que duien associades el fracàs d'aquesta fòrmula (fracàs augurat per Antoni Pugiverd que deia que no es pot governar a la contra i a l'exclusió de la majoria social del pais). Així dons en base a aquest acord CIU es compromet a donar entrada a la resta de formacions polítiques amb representació parlamentària dins la Comissió Mixta de Traspassos Estat - Generalitat (el tripartit va excloure CIU), a pàctar amb el PSC qualsevol reforma de l'Estatut o de la Constitució (fet obvi ja que son les dues forces més importants de Catalunya), a preservar el model públic sanitari i educatiu (fet encara més obvi) i a preservar els grans pactes nacionals assolits durant la passada legislatura (suma obvietat). Per tant es un acord positu que asumeix obvietats, ratifica la superioritat moral de CIU i no la obliga a renunciar a cap dels punts bàsics del programa amb el que àmpliament va guanyar les eleccions.

Personalment hauria preferit un acord amb ERC ja que semblava molt més fàcil i hi havien més punts amb comú que amb els socialistes, però ja em dono per satisfet amb el pacte abans mencionat. Comença una legislatura apassionant, de geometria variable, de pactes puntuals on CIU treurà endavant el seu programa en funció de les afinitats que pugui tenir a cadascuna de les diferents matèries. No ha pres possesió i els reptes ja se li acumulen al nou president sobre la taula (sentència del TS sobre el model linguistic a l'escola catalana, calamitosa situació de la xarxa ferroviària catalana, crisi econòmica, crisi estatutària...) Que tinguem sort!