Salta la sopresa a Barcelona. La ex consellera de Justícia e Interior la socialista Montserrat Tura ha anunciat de forma inesperada la seva intenció de disputar a l'actual alcalde Jordi Hereu la candidatura del PSC a l'alcaldia de la capital de cara a les properes eleccions municipals. No ha estat sorprenent que algú hagi sortit a la palestar per disputar a Hereu la candidatura, però si que ho hagi fet Montserrat Tura. Ja fa temps que van i venen rumors respecte la substitució d'Hereu donats els pèssims auguris que als socialistes donen els sondejos. Aquests pronòstics els auguren una autèntica debacle que posaria punt i final a trenta-dos anys de governs socialistes a Barcelona, donant una victòria històrica a Xavier Trias que sembla tenir tots els numeros per esdevenir el futur alcalde.
Mentre el PSC es descatalanitza, es subordina cada vegada més al PSOE i per tant es desdibuixa, perd rellevància i es mediocritza es curiós que tots els possibles relleus que es mencionaven per substituir Hereu formin part de l'anomenat sector catalanista. S'ha parlat de Castells, de la pròpia Tura, de Ferran Mascarell, però de qui més s'havia parlat era d'aquest darrer que fins i tot havia deixat entreveure la seva disposició a enfronatr-se a Hereu en unes primàries. Però com tots sabem finalment Mascarell va acceptar l'oferta que li va fer Artur Mas per ser conseller de Cultura i actualment ja no forma part del PSC. Aixi donçs quan semblava que Hereu respirava alleugerit de sobte Monserrat Tura irromp i anuncia la seva disposició a enfrontar-se a l'actual alcalde en unes primàries. La direcció dels socialistes ja ha acceptat la celebració de primàries que es celebraran el mes vinent. Unes primàries que a cop d'ull semblen molt disputades i de resultat incert, però que tambè han obert l'escenari d'un possible enfrontament a l'Hospitalet de Llobregat entre l'actual batlessa Núria Marín i un membre del seu equip de govern José Conde. En aquest cas sembla que hi ha hagut un clar exemple de discriminació pel que fa a la direcció del PSC donat que no ha exigit a Barcelona la recollida d'avals, però a l'Hospitalet en canvi si ho ha fet, circumstància que indica que no es neutral i que per tant afavoreix clarament Marín. Unes eleccions primàries signifiquen democràcia en estat pur i per tant els avals sobren. I si s'han de recollir avals dons millor que no es facin.
Si guanyés Tura les primàries i per tant fos nominada candidata la veritat es que les coses no canviarien gaire. Millorarien les expectatives electorals del PSC perquè es millor que Hereu, però Barcelona camina cap al canvi de manera inexorable. Res canviaria perquè Tura fos alcaldessa i no pas Hereu. La manca de respostes per solucionar els gravísims reptes als que s'enfronta la nostra ciutat seria igual amb un o l'altre. Ja està prou manida la maniobra del PSC de canviar de cares, de fer veure que ho canvia tot perquè tot segueixi igual. El model socialista està esgotat i ningú el pot reanimar ja. Els ciutadans volen canvi de cares i de força governant, perquè seguir amb el mateix, seguir amb la tàctica del trilero d'amagar la boleta seria molt perjudicial per Barcelona que no està en disposició de perdre més temps perquè ja n'ha perdut massa.
Per altra banda es sa que Montserrat Tura sigui ambiciosa i es plantegi reptes i objectius, però s'ha revelat clarament com una oportunista a l'igual que el seu ex company Mascarell. Ho es perquè tan bon punt semblava disposada a liderar el PSC que un altre dia es queda com a vicepresidenta del Parlament per finalment disputar a Hereu la candidatura barcelonina. Una intenció inesperada, perquè ella no ho havia admès mai. Però això no es el pitjor perquè Tura ja havia estat alcaldessa durant dotze anys del seu municipi: Mollet del Vallès. Si fos elegida alcaldessa constituria un cas únic a Espanya de ser la primera persona capaç d'haver ostentat l'alcaldia de dos municipis diferents. No es ser això una mica barruda senyora Tura? Nomès es pot sentir com a propi el lloc en el que un ha nascut i viu, no es decent anar a treballar a un lloc i desprès tornar al teu poble com si res. I això es el que pretèn fer Tura. I això ens hauria de previndre per tal d'evitar que casos com aquests es repeteixin mitjançant una reforma de la llei electoral i municipal que evités que una persona sigui alcalde o regidor d'un municipi en el que no resideix o que be pugui ser alcalde de dos municipis diferents. Fer aquesta reforma significaria guanyar en ètica i en qualitat democràtica, contribuir a millorar la democràcia espanyola. O es que ningú no s'en recorda ja del sidral que va muntar Bartomeu Muñoz a Santa Colom? Veig que no. Quina poca memòria que tenim!
No hay comentarios:
Publicar un comentario