La llei òmnibus

La cimera contra la crisi celebrada el passat 25 de març va tenir com una de les seves conclusions més destacades la necessitat d'aprovar una nova normativa legal que es traduïs en una simplificació de l'estructura administrativa aixi com l'agilització dels tràmits burocràtics a fi de facilitar i estimular l'activitat econòmica. Aquesta conclusió es va traduir en el projecte de llei conegut com a llei Òmnibus que en un total de 610 articles simplifica l'estructura administrativa de la Generalitat de Catalunya tot eliminant i refundint organismes, redueix tràmits burocràtics i promou mesures destinades a afavorir la reactivació de l'activitat econòmica. La llei òmnibus suposa la modificació directa de 80 lleis aprovades pels diferents governs de la Generalitat circumstància que la converteix en la major obra legislativa d'ençà el restabliment de l'autogovern català. L'excepcionalitat de la greu situació de crisi per la qual està passant Catalunya justifica al meu parer la necessitat d'aquesta llei ja que seria abslutament ineficient, inútil i costós haver de reformar totes les lleis afectades una per una. Tanmateix trenta anys després del restabliment del nostre autogovern convé fer una reivisió i conseguent posada al dia de l'estrcutrua administrativa de la Generalitat,ja que hi ha organismes que es solapen i fan les mateixes funcions o be no tenen ben definides les seves atribucions i no es coneix ni quina funció fan ni si serveixen per alguna cosa. En una situació com l'actual no ens ho podem permetre pas i per tant cal suprimir aqueslls òrgans prescindibles i refusionar les seves atribucions amb d'altres òrgans. Amb aquestes mesures la Generalitat estalviarà una quantitat important de diners, reduirà el seu elevat dèficit del 3,9% que va deixar l'anterior govern i a més podrà dur a terme la seva tasca de servei als ciutadans de manera més àgil i òptima. Dins d'aquest apartat com a mesures mes destacades s'aposta per la reducció dels membres que composen el Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) dels 12 actuals a un total de 5 aixi com reduir també la composició dels membres de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) dels 12 actuals a també un total de 5. També es preveu una redefinició de les funcions del Consell Català de la Cultura i les Arts absolutament necessària, ja que fins ara no s'ha vist amb claredat activitat alguna per part dels seus membres coneguts per les seves baralles que al  seu dia van forçar la dimissió del seu president Xavier Bru de Sala. La reducció dels membres del CAC i del CCMA també es positiva ja que aquest fet no va en detriment de la seva pluralitat interna.

Pel que fa a l'agilització i reducció de tràmits burocràtics es pretén incentivar l'activitat econòmica preveient la llei la supressió de l'informe previ d'impacte medioambiental abans de constituïr qualsevol empresa mesura que malgrat pretengui afavorir l'activitat emprenedora no em sembla gens positiva i que per tant suposa un retrocés. I dins de les mesures destinades a afavorir l'activitat econòmica pròpiament dita trobem una barreja de mesures com la supressió de l'obligatorietat imposada per l'anterior govern de posar en situació de lloguer forçós els habitatges buits, la circulació de vehicles i motocicletes per camins rurals on abans no podien circular, la desprotecció d'una part del parc natural del Cap de Creus, la supressió de la Llei de Barris aprovada per l'anterior govern amb l'objectiu de millorar els barris i pobles desafavorits així com la possibilitat de que els hospitals públics puguin cedir les seves instalacions a centres sanitaris privats.

Es evident donçs que l'apartat de mesures destinades a la promoció econòmica comporta l'aspecte més polèmic d'aquesta llei òmnibus. Per una banda resulta positiu que s'elimini la obligatorietat de situar en lloguer forços els habitatges buits que tenen un propietari definit, però per altra banda no resulta gens positiu i diu ben poc de la sensibilitat medioambiental de l'actual govern aspectes com la descatalogació d'una zona protegida del cap de Creus o be el fet de permetre la circulació de vehicles i motocicletes per zones rurals on abans no hi podien circular. Amb mesures d'aquest tipus s'afavoreix el talibanisme de determinades formacions com ICV-EUIA que s'apropien del medi ambient com si fos únicament cosa seva. Tampoc es bona la derogació d'una de les poques mesures positives de l'anterior govern com la Llei de Barris però la mesura més polèmica de totes quantes conformen la llei òmnibus es la cessió d'instalacions de centres sanitaris publics a centres privats. Malgrat aquest fet pugui suposar una font d'ingressos per a l'ICS no es acceptable que quan s'estan reduïnt instalacions dels centres sanitaris públics com efecte de les retallades derivades de la crisi es doni la opció als centres sanitaris privats de disposar de les mateixes, la qual cosa dona la impressió de que l'actual conseller de Salut, Boi Ruiz, està tractant d'afavorir a determinades empreses del ram de la salut. No debades hem de recordar que procedeix de la patronal privada d'hospitals. 

La llei òmnibus es absolutament necessària però conté determinats aspectes polèmics que no son acceptables i que han de ser modificats al llarg de la seva tramitació parlamentària. Les forces polítiques que van constituir l'anterior govern han estat absolutament crítiques amb la llei perquè consideren que es carrega la seva obra de govern. Tal i com va ser presentada inicialment la llei hauria estat aprovada amb els vots de CIU, PP i Democràcia Catalana però per tal d'ampliar els seus suports el govern ha decidit dividir-la en tres projectes de llei (simplificació administrativa, agilització de tràmits burocràtics i mesures de promoció econòmica) aixi com modificar la Llei d'Urbanisme de Catalunya, la llei del Consell de l'Audiovisual de Catalunya i de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Després d'aquest canvi d'estratègia es altament previsible que el govern sumi als seus suports inicials el recolzament de PSC i ERC mentre ICV-EUIA es mantindrà en una posició absolutament tancada i contrària a totes les modificacions. Els ecosocialistes pretenen així guanyar vots de socialistes i republicans tot atrinxerant-se en una posició d'esquerres de debó, però tot i així no deixa de ser necessari el canvi dels aspectes relacionats amb les mesures de promoció econòmica anteriorment esmentats.