L'impost de sucessions quedarà reduit a la mínimisima expressió

El Govern de la Generalitat ha presentat oficialment la seva proposta sobre l'impost de sucessions. El projecte de llei que el departament d'Economia i Finances dirigit per Andreu Mas Colell presentarà davant del Parlament deixa l'impost de sucessions reduït a la seva mínimisima expressió ja que el suprimeix en les herències entre pares i fills, avis i nets o be oncles i nebots pel que fa a les quotes que havien quedat vigents després de la darrera reforma aplicada per l'anterior govern l'any passat i només el manté vigent per les relacions familiars més llunyanes o d'altres casos més excepcionals. Per tant l'impost de successions no serà eliminat ja que tot i que la seva gestió correspòn a les Comunitats Autònomes es un impost de caràcter estatal i per suprimir-lo es requereix l'aprovació d'una llei estatal, però queda reduït a una expressió del tot insignificant. 

La base de tot sistema fiscal es basa en l'ètica. Per tal que un impost sigui ètic ha de ser just i l'impost de successions era molt injust ja que significava una intromissió intolerable de l'Administració dins l'àmbit privat dels individus. L'Administració no hi te res a fer dibns del patrimoni que un pare llega als seus fills perquè ha estat un patrimoni guanyat amb l'esforç i el suor de la front que ha de ser traspassat als fills o descendents perquè el mantinguin i el millorin amb el mateix esforç, sense que la Generalitat pugui endur-se res perquè no es seu. Hi ha altres impostos a partir dels quals la Generalitat pot finançar-se per obtenir ingressos i dur a terme les seves funcions. Per tant el Govern de la Generalitat ha actuat correctament i per les mateixes raons que ja hem dit anteriorment tambè suprimira l'impost de donacions quan la situació financera de la Generalitat ho permeti.

Tot apunta donçs a que el Govern de CIU aconseguirà que el Parlament aprovi el projecte de llei sobre l'impost de successions amb el recolzament del Partit Popular, Joan Laporta per Democràcia Catalana i els tres diputats de Solidaritat Catalana per la Independència. Es percep clarament que a diferència de l'anterior Govern d'Entesa l'actual Govern de la Generalitat compta amb un full de ruta clarament perceptible que es va realitzant i que l'estratègia de la geometria variable posada en marxa per CIU està resultant exitosa. A més de subsanar-se una situació injusta s'evitarà que Catalunya perdi ingressos donat que molts catalans canviaven la seva residència er evitar pagar un impost injust que no volien pagar. Catalunya quedarà en situació d'igualtat d'oportunitats respecte a d'altres autonomies que ja havien deixat reduit l'impost a la seva mínima expressió. Un impost que només segueix funcionant a ple rendiment a l'Extremadura socialista de l'ex pepero Guillermo Fernández Vara.

Historia del nacionalismo balear: el triunfo de la lengua catalana (II)

Treinta años más tarde la Palma había desaparecido y los intelectuales que dieron origen al mallorquinismo por haber reivindicado de forma tímida, insegura y dubitativa la existencia del hecho diferencial balear habían fracasado estrepitosamente: la lengua propia de las Baleares no sólo había desaparecido sino que se había afirmado de manera rotunda al compás del movimiento literario compartido por Catalunya, Valencia y Baleares llamado Renaixença. Dicho movimiento había conseguido la recuperación del uso oficial de la lengua catalana tras siglos de ausencia a nivel escrito y supervivencia entre la población. En 1871 nace una nueva revista llamada Revista Balear que da luz a una segunda generación de intelectuales isleños que afirman sin complejos la definición de la lengua propia de las Baleares como lengua catalana, compartida con el resto de territorios de la Corona de Aragón, abogando por su uso en todos los campos del saber: Revista Balear ha de ser el instrumento que permita constituir la potencialidad balear en el conjunto de España. Josep Lluis Pons i Gallarza, Josep Tarongí, Marià Aguiló i Joan Alcover fueron los primeros en recuperar el uso literario y oficial de la lengua catalana al escribir en Revista Balear e incluso alguno de ellos como Tarongí fue mas allá al definirse como catalanes y catalanistas. Estos autores dan pie aun futuro que pasa por la integración de las Islas Baleares en Catalunya pero se sienten rechazados y despreciados por los literatos catalanes de la Renaixença que en el marco de las dificultades políticas por las que pasaba Catalunya en la I Republica se niegan a realizar la edición anual de los Juegos Florales en Palma. No será hasta 1888 cuando la contribución balear a la recuperación literaria de la lengua catalana se verá reconocida con el discurso del mallorquín Joan Alcover a la reina Maria Cristina en los Juegos Florales celebrados con motivo de la Exposición Universal de Barcelona.

El nacionalismo balear: los orígenes (I)

Los orígenes del nacionalismo balear se remontan al 4 de octubre de 1840 con motivo del nacimiento de la revista literaria la Palma alrededor de la que se unieron Tomás Aguiló, Antoni Montis y José María Cuadrado.  Esta revista fue la primera en reivindicar la existencia de un hecho diferencial en las Islas Baleares basado en aspectos como la historia, el paisaje o los monumentos. Una revindicación muy tímida que un mes mas tarde irá más allí al revelar de manera incoherente y timida la existencia de un dialecto balear con influencias del castellano y del italiano,.un idioma balear y finalmente de una lengua común compartida con los antiguos territorios que formaban la Corona de Aragón. Sin embargo señalaban que dicha lengua carecía de futuro al ser una ruina arqueológica de tiempos gloriosos pasados que no volverían y que por tanto debía ser abandonada y desaparecer para ser sustituida por el castellano, pues la lengua propia de las Baleares suponía un auténtico obstáculo para la proyección estatal de cualquier personalidad del archipiélagao. Así pues, pese a ser los iniciadores del regionalismo balear al desvelar su peculiaridad paradójicamente los intelecuales de la Palma pretendían la despersonalización, la asimilación y la aculturización de las islas Baleares.

El principio del fin de la era Zapatero

El Presidente del Gobierno ha anunciado ante el Comité Federal del PSOE que no liderará la lista socialista en las próximas Elecciones Generales. De esta manera José Luís Rodríguez Zapatero pondrá punto y final a su etapa al frente del Gobierno de España el próximo año. Tras las próximas elecciones municipales y autonómicas se abrirá el procedimiento para la celebración de elecciones primarias que decidirán el candidato que encabezará la lista del PSOE en las próximas Elecciones Generales. 

Desde el inicio de su segundo mandato el propio Zapatero había dejado entrever que no estaría más de dos legislaturas en el poder, pero el rápido desgaste que ha sufrido como consecuencia de su incapacidad para afrontar la crisis económica planteó la cuestión con toda su crudeza. Como él simplemente no lo había confirmado desde el principio sino que simplemente lo había dejado entrever, la incertidumbre sobre su futuro pesaba como una losa sobre el día a día en Ferraz hasta que finalmente la ha resuelto. Ahora los socialistas podrán centrarse única y exclusivamente en intentar salvar los muebles en las próximas elecciones municipales y autonómicas para posteriormente ya resolver en primarias una candidatura cuyos primeros nombres en postularse podrían ser Alfredo Pérez Rubalcaba y Carme Chacón.

En cuanto a Zapatero nada más que decir que la historia le juzgará como el peor presidente que ha tenido España a lo largo de su etapa democrática.

Jugada indigna 2.0

El Govern de l'Estat ha rebutjat el pla d'ajustament que li va presentar el Govern de la Generalitat per tal d'autoritzar-la a emetre deute a llarg termini. Examinat el pla amb deteniment per part del Ministeri d'Econmia i Hisenda el Govern estatal ha pres aquesta decisió perquè segons el seu parer no aconsegueix rebaixar el dèficit de la Generalitat del 3,9% de l'any passat al límit de l'1,4% previst al Consell de Política Fiscal i Financera. La darrera reunió del CPFF va tenir lloc un mes abans de les eleccions catalanes i el socialista Antoni Castells va aconseguir prendre el pèl als seus homòlegs i a la ministra Elena Salgado al maquillar els comptes de la Generalitat i anunciar un dèficit molt inferior al real confirmat a finals d'any pel nou Govern encapçalat per CIU. Un dèficit de 7.000 milions d'euros que suposà la intervenció econòmica de Catalunya pel Govern del PSOE que tot i assumir com a irreversible la derrota socialista a Catalunya no va voler provocar una debacle electoral del PSC més gran de la ja provocada amb la seva frivolitat i la publicació de la sentència del TC sobre l'Estatut en plena precampanya electoral. Per tant Catalunya, cal recordar que si hagués estat un Estat indepdendent hauria quedat en la mateixa situació que d'altres Estat nació de mida reduida com Grècia o Irlanda, no va ser intervinguda fins que CIU va arribar al poder fet que es pot intepretar com una venjança política del PSOE contra la federació nacionalista per la seva victòria a les darreres eleccions catalanes. Una segona versió de la jugada indigna denunciada per Jordi Pujol fa trenta anys amb motiu del cas Banca Catalana i amb els socialistes novament com a protagonistes.

El pla d'ajustament enviat pel Govern de la Generalitat al Govern central es basava en una reducció del Pressupost de la Generalitat d'enguany, recordem que encara no s'ha aprovat i està vigent el del 2009, en un 10% i en el pagament per part del Govern de l'Estat de la quantitat corresponent en relació amb la inversió en infraestructures prevista a l'Estatut, al fons de competitivitat previst al nou model de finançament, a les mesures populistes posades en marxa pel PSOE i pagades per les comunitats i per últim en el traspàs de la titularitat dels hospitals públics a la Generalitat amb l'objectiu de generar ingressos mitjançant la seva venda però tot mantenint-ne la gestió. De totes aquestes mesures el Govern estatal nomès ha donat el seu vist i plau al pagament de la quantitat relacionada amb la inversió en infraestructures, tot donant un cop de porta a les restants mresures proposades per la Generalitat. Està clar que el Govern de Zapatero vol dur la seva venjança política contra CIU fins el darrer extrem consistent en l'asfíxia econòmica de la Generalitat i per tant d'un pais sencer com Catalunya.

El Govern estatal es nega a donar el vist i plau al pla de viabilitat econòmica presentat per la Generalitat i li demana que si vol la seva autorització ha de retallar el pressupost en un 20% o sigui 5.800 milions d'euros, la retallada actual es de 2.600 milions, o be apujar impostos perquè nomès aplicant aquestes mesures la Generalitat podrà complir l'objectiu de 1,4% del dèficit de cara al present exercici. La Generalitat s'ha plantat i s'ha negat a aplicar ambdues mesures perquè la primera podria suposar el seu col.lapse i la segona es inoportuna en temps de dura crisi econòmica com l'actual. Arribats en aquest punt quines conseqüències podria tenir la plantada de la Generalitat? El Govern presentarà al Parlament els pressupostos inicialment previstos per enguany d'acord amb les previsions del pla d'ajustament rebutjat pel govern del PSOE i aquest no permetrà fer noves emissions de deute, situació que provocaria l'asfixia econòmica de la Generalitat i per tant de Catalunya tot desencadenant un escenari catastròfic de col.lapse del nostre autogovern perquè no es podrien pagar sous ni  prestar serveis bàsics... Esperem que des d'aquest bloc mai haguem de donar una notícia d'aquest tipus però de moment sembla que el Govern compta amb una sòlida majoria al darrere per afrontar el repte que se li ve a sobre. I aquells que han provocat aquesta situació han de saber que si la Generalitat pateix una debacle ells tambè la patiran a les urnes quedant en una posició veritablement marginal, més testimonial que la que ja van tenir a les darreres eleccions.

Cimera contra la crisi econòmica

El passat 25 de març va tenir lloc la cimera contra la crisi econòmica proposada pel PSC al debat d'investidura d'Artur Mas com a President de la Generalitat i que finalment va ser acceptada i convocada pel govern fa un parell de mesos. En aquest mateix debat Mas va anunciar la creació del Consell Econòmic per a la Reactivació i el Creixement (CAREC) que dirigit per Salvador Alemany, fins ara president del Cercle d'Economia, tindria com a missió assesorar el Govern en les decisions que ha de prendre en matèria econòmica per treure Catalunya de la crisi. Una vegada nomenat Alemany va triar els membres del CAREC que constitueixen una representació plural de la flor i nata de la societat civil catalana.

El Govern va pactar el calendari i els detalls formals de la trobada amb el PSC, cosa que tambè hauria d'ahver consultat amb la resta de formacions polítiques, però aquesta formació no volia la presència del CAREC a la cimera. El Govern va fer cas omís de l'exigència socialista perquè al cap i a la fi la cimera es celebra nomès perquè ha tingut la generositat d'assumir-la i va encarregar al CAREC la preparació dels continguts de la mateixa. Cal recordar que una cimera d'aquest tipus ja va tenir lloc durant la darrera etapa del govern tripartit i que acabà sense acords com a consequència de la improvisació amb que es va preparar. Malgrat tot, la imporvisació tambè ha estat la nota característica d'aquesta cimera ja que fins dos dies abans de la mateixa els grups parlamentaris, sindicats i organitzacions empresarials no van rebre el document amb les propostes del CAREC sobre el contingut de la reunió. Les coses s'haurien fet be si s'hagués donat un mes de marge al consell assessor per redactar la proposta i un altre mes per tal que els participants haguessin anat prou preparats a la mateixa per tancar un acord. No ha estat aixi, les coses no shan fet be i s'ha demostrat que aqui dona igual tripartit d'esquerres que CIU perquè a l'hora de la veritat a Catalunya sabem fer les coses tan malament com a la resta d'Espanya.

El document presentava propostes variades sobre els diferents continguts al voltant dels quals havia de centrar-se la cimera. Eren propostes variades, n'hi havia de positives i de negatives però les negatives van generar tal grau d'alarma que a corre-cuita un dia abans de la cimera el Govern va haver de presentar la seva pròpia proposta arribant a desvincular-se de la proposta del CAREC. En aquestes condicions es feia molt difícil que la cimera pogués arribar a tancar-se amb èxit, més després del fet que es va perdre més temps en els circumloquis formals de tornar a exposar de nou les propostes que en les discussions. Tot i això miraculosament la cimera es va tancar exitosament ja que els assistents van aconseguir arribar a diversos acords exposats pel President de la Generalitat. Aquests acords es van centrar en la reudcció i simplificació de tràmits legislatius i burocràtics per impulsar als emprenedors, la reducció de la estructura administrativa de la Generalitat, vincular la formació professional a la oferta del mercat de treball per tal de reduir l'atur i impulsar en matèria d'infraestructures el corredor mediterrani. Tanmateix es va encarregar a la comissió d'estudi sobre el pacte fiscal en la línia del concert econòmic que abans de finals de novembre d'enguany tingui preparada una proposta i que el CAREC treballi de cara al futur en una nova proposta capaç de generar consens sobre els temes als quals no es va arribar a cap acord. Per tant la cimera tindrà continuitat i presentarà noves edicions de cara al futur.


 

El Tribunal Supremo ilegaliza a Sortu

El Tribunal Supremo ha dictado sentencia sobre la petición realizada por la Fiscalía General del Estado  de que en base a la Ley de Partidos procediera a la ilegalización de Sortu la nueva formación presentada por la autodenominada izquierda abertzale. En un fallo que ha distado mucho de ser unánime el TS ha dictado la ilegalización de Sortu por 9 votos a favor y 7 en contra por considerar que dicha formación constituye un instrumento de la ilegalizada Batasuna y por tanto de ETA para poder estar presentes en las instituciones municipales y forales vascas así como en los municipios y el Parlamento foral de Navarra. 

No es extraña tamaña división en el seno del TS pues esta vez existía un hecho inédito que no se había dado en otras circunstancias. Por vez primera en su historia el entorno de ETA condenaba la violencia de la banda terrorista. Era un hecho histórico pero intrascendente ya que iba acompañado de la habitual retórica ambigua del entorno de ETA y además no suponía ni una exigencia formal a la banda para el banadono de las armas y su desaparición ni tampoco una solemne petición de disculpas y arrepentimiento por las casi mil victimas causadas por ETA en sus más de cuarenta años de actividad. A todo esto también hay que señalar que la Ley de Partidos ha experimentado recientemente una modificación que viene a cubrir determinadas lagunas evidenciadas en su aplicación. Lagunas relativas a la imposibilidad de expulsar de las instituciones a los representandes de aquellas formaciones que con posterioridad a cualquier convocatoria electoral fueran ilegalizadas por sus vínculos con ETA. Ahora esta deficiencia ya ha sido corregida y por tanto si una formación es ilegalizada por quedar demostrados sus vínculos con ETA sus representantes ya no poni quedarse en las instituciones ni percibir las ventajas económicas que ello suponía.

Tras el hecho histórico anteriormente mencionado podía jugarse con el elemento de la mejora de las deficiencias de la Ley de Partidos y permitir la presentación de Sortu a las próximas elecciones municipales y forales vascas y autonómicas navarras. Realizando este gesto se podría haber dado lugar a que el entorno etarra respondiera con otro gesto y si se portaban mal prodecer automáticamente a su expulsión de las instituciones, pero no parece ni que la banda terrorista haya cambiado de postura ni que tampoco lo haya hecho la autodenominada izquierda abertzale que sigue con el mismo lenguaje de siempre (sólo hace falta ver la desfachatez de Arnaldo Otegui que con cruel sarcasmo asegura que no hay mayor criticismo hacia la trayectoria de ETA que la realizada por los mismos terroristas).

Por tanto ante este escenario resultaba evidente que el gesto de Sortu no era un gesto como tal sino una estratagema ideada por sus responsables, o sea la ilegalizada Batasuna, con la complicidad de ETA para poder estar presentes en la próxima cita electoral. Un auténtico fraude de ley, pues dicha condena de la violencia etarra además de ser ambigua distaba mucho de ser sincera y no era más que un ardid para poder pasar el trámite ante las instituciones judiciales. Además los dirigentes de Sortu demostraron estar claramente teledirgidos por Batasuna desde la distancia ya que fueron sus propios y veteranos líderes encausados por todo tipo de causas judiciales quienes hicieron la presentación de la nueva formación, para acto segudo retirarse del escenario y usar hombres y mujeres de paja absolutamente desconocidos. Por si fuera poco existen directrices emitidas desde la propia ETA en sus zutabes a su entorno para la formación de un denominado polo alternativo destinado a agrupar bajo una misma coalición a los propios batasunos, EA, Aralar y Alternatiba conformando una alternativa que tendría como objetivo disputar la hegemonía en el País Vasco al PNV. Indicios más que suficientes para que el TS procediera a la ilegalización de Sortu, cosa que finalmente ha hecho pese a que una parte destacable de sus magistrados hubiera apostado legítimamente por la flexibilidad que permite la reforma aplicada en la Ley de Partidos.

SIn embargo el recorrido no parece haber acabado aqui para Sortu. La formación puede presentar un recurso de amparo contra el fallo del TS ante el Tribunal Constitucional. Un fallo cuyo resultado se presenta a estas horas completamente incierto, ya que ante la falta de unanimidad mostrada por el TS bien podría ser que los magistrados del Constitucional pudieran inclinarse por el criterio flexible y permitir la presentación de la formación o bien ratificar el criterio adoptado por el TS. Aunque a estas horas la segunda posibilidad aparece como menos probable y lo más seguro es que el TC también muestre una absoluta división a este respecto, inclinándose el fiel de la balanza hacia el costado que logre articular una mayoría.

Aparte de esperar el fallo del TC otra posibilidad de la que dispone el entorno etarra para poder estar presente en las elecciones pasa por la presentación de una nueva candidatura llamada Bildu en la que dando cumplimiento a las ordenes de ETA concurriría conjuntamente con EA, Alternatiba y una escisión de Aralar, que permanecería al margen, llamada Araba Bai. En Navarra EA ya ha decidido abandonar Nafarroa Bai para presentarse en coalición junto a una plataforma desconocida llamada Herritaren Garaia que tiene sospechas de estar relacionada con el entorno etarra. Resulta absolutamente suicida la dinámica en la que Pello Urizar ha sumido a EA desde hace aproximadamente un par de años, abandonando la respetabilidad y el carácter democratico adquirido por dicha formación bajo el liderazgo de Carlos Garaikoetxea y Begoña Errazti con su larga trayectoria en las instituciones de gobierno junto al PNV para convertirse en un mero instrumento etarra, unos tontos útiles en manos de la banda terrorista y su entorno que no desean otro objetivo de ellos más que su obediencia a ETA, fagocitación y posterior absorción. EA se ha convertido en una banda de trinxeraires que debe saber que si sigue haciendo de comparsa a ETA y su entorno su desaparición estará asegurada pues no podrá estar presente en las elecciones, desaparecerá de las instituciones y se quedará sin ingresos para mantener a todos sus cuadros dirigentes cada vez más menguados. Todavia estáis a tiempo de rectificar...