Les darreres eleccions municipals s'han traduït en un canvi històric a Barcelona. Convergència i Unió ha guanyat les eleccions per primera vegada en democràcia a l'obtenir un 28,2% dels vots i 15 regidors. El PSC ha patit una derrota contundent i amb un 22,1% s'ha quedat amb 11 regidors els seus pitjors resultats a Barcelona. El PP ha obtingut els millors resultats de la seva història a Barcelona amb un 17,2% dels vots i 8 regidors, mentre ICV-EUIA s'ha vist beneficiada a darrera hora pels efectes del moviment de protesta dels indignats i ha augmentat lleugerament el seu percentatge electoral amb un 10% i 5 regidors. Per últim la coalició Unitat Per Barcelona s'ha quedat amb només un 5,5% dels vots i dos regidors fet pel qual Jordi Portabella i Joan Laporta seran regidors però amb un resultat sensiblement inferior a l'obtingut per ERC en solitari a les darreres eleccions.
Finalment s'han complert els pronòstics que auguraven les enquestes des de feia anys. Aquestes eleccions han marcat el final d'una llarga era de trenta dos anys de durada a la capital de Catalunya: la fi de trenta dos anys de governs municipals socialistes i ecosocialistes a l'Ajuntament de Barcelona No ha conegut mai aquesta capital de Catalunya i gran ciutat d'Espanya un govern que no fos d'esquerres, fet pel qual la històrica victòria de CIU ha marcat el canvi i l'alternança. Tot sembla indicar donçs que Xavier Trias serà el nou alcalde de la ciutat, un altre fet històric ja que Trias serà el primer alcalde catalanista que té Barcelona des de fa setanta dos anys: el darrer va ser el republicà Carles Pi i Sunyer als temps de la guerra civil. De moment ja ha pres la seva primera i a la vegada sabia decisiö: la de governar en minoria buscant suports puntuals en funció de la matèria seguint l'estil imprimit per Artur Mas al capdavant del Govern de la Generalitat i que està donant bons resultats a CIU a nivell català. D'aquesta manera la federació nacionalista es troba en una situació òptima tant a Catalunya com a Barcelona donat que te les mans lliures i no es ostatge de ningú per aplicar el seu programa tot demostrant haver après dels errors del passat.
CIU ha obtingut una victòria històrica però ha estat menys espectacular del que s'imaginava. S'imaginava una victòria espectacular a Barcelona el passat 28 de novembre quan es van conèixer els resultats de les eleccions catalanes. A la capital de Catalunya la federació nacionalista obtinguè la victòria amb un 36,3% dels vots, mentre la patacada del PSC va ser tan forta que es quedà disset punts i mig per darrera de la federació nacionalista amb només un 17,8% dels vots. Els de les catalanes van ser els pitjors resultats històrics dels socialistes a Barcelona i només van aconseguir la victòria a Nou Barris (en aquest cas només per tres punts d'avantatge sobre CIU) mentre CIU va guanyar a nou dels deu districtes de la ciutat. Donat aquest esquema tot feia preveure un resultat espectacular dels nacionalistes a les municipals però no ha estat aixi. Tot va ser un miratge fruit de l'entusiasme provocat pel bon resultat de les catalanes. Hauria estat aixi si CIU s'hagués mantingut inmaculada al llarg d'aquests darrers mesos però això no podia ser perquè del contrari, si no s'haguessin pres mesures a aquestes alçades. de la pel.lícula la Generalitat hauria fet fallida i s'hauria vingut abaix. Les mesures d'austeritat preses pel nou govern de la Generalitat van ser aprofitades de manera demagògica per l'alcalde Jordi Hereu amb l'evident perill que això suposava ja que està demostrat en base a diferents estudis sociològics que l'electorat del PSC es el que te un nivell d'estudis comparativament més baix en relació a la resta de partits. A la campanya de les catalanes Montilla tambè va emprar la demagògia amenaçant als inmigrants procedents de la resta d'Espanya amb l'expulsió si CIU recuperava el poder, però Artur Mas va saber contrarestar hàbilment aquesta demagògia. Però en canvi Trias no ho ha sapigut contrarestar aquesta demagògia, no ha fet una bona campanya que hauria exigit visitar els barris de Barcelona on hi ha un major percentatge de població inmigrada procedent de la resta de l'Estat i que son objectiu potencial de la demagògia socialista. La campanya de Trias no ha tingut ganxo i aquest fet es va poder veure clarament en els dos debats televisats que van tenir lloc entre tots els candidats on Jordi Portabella va ser el triomfador donat que va estar més agut als temes on Trias hauria d'haver dominat es a dir: la reclamació del concert econòmic per a Catalunya per tal que amb els ingressos generats pel mateix Barcelona pugui canviar el seu actual model econòmic dominat pel tursime per crear-ne un de nou. Un nou model basat en el valor afegit que suposen les indústries relacionades amb les noves tecnologies. Barcelona ha d'aspirar a tenir el mateix model que Bilbao una altra capital dominada pel nacionalisme.
Finalment a Barcelona no es van complir els pronòstics per a les municipals que semblaven augurar els resultats de les catalanes. Gràcies a la demagògia Jordi Hereu va aconseguir retallar l'eventual diferència que li portava Xavier Trias a menys de la meitat passant de disset punts i mig a tan sols sis. La remuntada d'Hereu va ser espectacular però insuficient per a aconseguir retenir Barcelona. Finalment el canvi s'ha imposat posant punt i final a trenta anys de domini de l'esquerra sobre Barcelona i ara Xavier Trias te una responsabilitat inmensa sobre les seves esquenes. Donar la volta a la ciutat com un mitjó per aconseguir fer de Barcelona una capital catalana, europea i una gran ciutat d'Espanya respectada capaç de fer--li la guitza a Madrid cada dos per tres. El model Bilbao i el seu alcalde Iñaki Azkuna han de ser les referències que Trias ha de tenir en compte a l'hora de governar Barcelona. Se'n sortirà? Esperem que si!
Finalment s'han complert els pronòstics que auguraven les enquestes des de feia anys. Aquestes eleccions han marcat el final d'una llarga era de trenta dos anys de durada a la capital de Catalunya: la fi de trenta dos anys de governs municipals socialistes i ecosocialistes a l'Ajuntament de Barcelona No ha conegut mai aquesta capital de Catalunya i gran ciutat d'Espanya un govern que no fos d'esquerres, fet pel qual la històrica victòria de CIU ha marcat el canvi i l'alternança. Tot sembla indicar donçs que Xavier Trias serà el nou alcalde de la ciutat, un altre fet històric ja que Trias serà el primer alcalde catalanista que té Barcelona des de fa setanta dos anys: el darrer va ser el republicà Carles Pi i Sunyer als temps de la guerra civil. De moment ja ha pres la seva primera i a la vegada sabia decisiö: la de governar en minoria buscant suports puntuals en funció de la matèria seguint l'estil imprimit per Artur Mas al capdavant del Govern de la Generalitat i que està donant bons resultats a CIU a nivell català. D'aquesta manera la federació nacionalista es troba en una situació òptima tant a Catalunya com a Barcelona donat que te les mans lliures i no es ostatge de ningú per aplicar el seu programa tot demostrant haver après dels errors del passat.
CIU ha obtingut una victòria històrica però ha estat menys espectacular del que s'imaginava. S'imaginava una victòria espectacular a Barcelona el passat 28 de novembre quan es van conèixer els resultats de les eleccions catalanes. A la capital de Catalunya la federació nacionalista obtinguè la victòria amb un 36,3% dels vots, mentre la patacada del PSC va ser tan forta que es quedà disset punts i mig per darrera de la federació nacionalista amb només un 17,8% dels vots. Els de les catalanes van ser els pitjors resultats històrics dels socialistes a Barcelona i només van aconseguir la victòria a Nou Barris (en aquest cas només per tres punts d'avantatge sobre CIU) mentre CIU va guanyar a nou dels deu districtes de la ciutat. Donat aquest esquema tot feia preveure un resultat espectacular dels nacionalistes a les municipals però no ha estat aixi. Tot va ser un miratge fruit de l'entusiasme provocat pel bon resultat de les catalanes. Hauria estat aixi si CIU s'hagués mantingut inmaculada al llarg d'aquests darrers mesos però això no podia ser perquè del contrari, si no s'haguessin pres mesures a aquestes alçades. de la pel.lícula la Generalitat hauria fet fallida i s'hauria vingut abaix. Les mesures d'austeritat preses pel nou govern de la Generalitat van ser aprofitades de manera demagògica per l'alcalde Jordi Hereu amb l'evident perill que això suposava ja que està demostrat en base a diferents estudis sociològics que l'electorat del PSC es el que te un nivell d'estudis comparativament més baix en relació a la resta de partits. A la campanya de les catalanes Montilla tambè va emprar la demagògia amenaçant als inmigrants procedents de la resta d'Espanya amb l'expulsió si CIU recuperava el poder, però Artur Mas va saber contrarestar hàbilment aquesta demagògia. Però en canvi Trias no ho ha sapigut contrarestar aquesta demagògia, no ha fet una bona campanya que hauria exigit visitar els barris de Barcelona on hi ha un major percentatge de població inmigrada procedent de la resta de l'Estat i que son objectiu potencial de la demagògia socialista. La campanya de Trias no ha tingut ganxo i aquest fet es va poder veure clarament en els dos debats televisats que van tenir lloc entre tots els candidats on Jordi Portabella va ser el triomfador donat que va estar més agut als temes on Trias hauria d'haver dominat es a dir: la reclamació del concert econòmic per a Catalunya per tal que amb els ingressos generats pel mateix Barcelona pugui canviar el seu actual model econòmic dominat pel tursime per crear-ne un de nou. Un nou model basat en el valor afegit que suposen les indústries relacionades amb les noves tecnologies. Barcelona ha d'aspirar a tenir el mateix model que Bilbao una altra capital dominada pel nacionalisme.
Finalment a Barcelona no es van complir els pronòstics per a les municipals que semblaven augurar els resultats de les catalanes. Gràcies a la demagògia Jordi Hereu va aconseguir retallar l'eventual diferència que li portava Xavier Trias a menys de la meitat passant de disset punts i mig a tan sols sis. La remuntada d'Hereu va ser espectacular però insuficient per a aconseguir retenir Barcelona. Finalment el canvi s'ha imposat posant punt i final a trenta anys de domini de l'esquerra sobre Barcelona i ara Xavier Trias te una responsabilitat inmensa sobre les seves esquenes. Donar la volta a la ciutat com un mitjó per aconseguir fer de Barcelona una capital catalana, europea i una gran ciutat d'Espanya respectada capaç de fer--li la guitza a Madrid cada dos per tres. El model Bilbao i el seu alcalde Iñaki Azkuna han de ser les referències que Trias ha de tenir en compte a l'hora de governar Barcelona. Se'n sortirà? Esperem que si!
No hay comentarios:
Publicar un comentario