Ja s'han celebrat les primàries del PSC per a determinar el candidat socialista a les municipals de Barcelona i Sant Cugat. A Barcelona el candidat del PSC serà l'actual alcalde Jordi Hereu i a Sant Cugat el portaveu municipal socialista Ferran Villaseñor.
A Barcelona la participació va ser molt baixa, nomès es van apropar a les agrupacions socialistes un 43,4% de la militància, però dons d'aquesta baixa participació els militants van registrar una elevada afluència a les urnes sobre el 63,3% del total, mentre que els simpatitzants amb prou feines es van apropar a les urnes ja que nomès van anar a votar el 23,5%.Tot i que els pronòstics apuntaven que les primàries es saldarien amb un resultat molt ajustat a favor de qualsevol dels dos candidats finalment la realitat va ser molt diferent i Jordi Hereu es va imposar amb claredat sobre Montserrat Tura recollint un 58,9% dels vots pel 39,6% obtingut per l'ex alcaldessa de Mollet del Vallès i ex consellera als governs de Pasqual Maragall i José Montilla. Una derrota espectacular de Tura, nomès amortiguada per la seva victòria als districtes més dinàmics i moderns de la ciutat com Sarrià - Sant Gervasi, Gràcia i l'Eixample mentre que Hereu es va imposar a lez zones on tradicionalment hi ha un major percentatge de vot per al PSC com es el cas de Nou Barris, Sants-Monjuïc, Ciutat Vella, Sant Martí o Sant Andreu. L'alcalde no va ser capaç de guanyar al seu barri de Sarrià, però en canvi si va guanyar a un districte que teòricament no li havia de ser propici com es el cas de Les Corts.
Un cop exposades les dades toca l'hora de fer l'anàlisi. Un anàlisi que es pot fer des de diferents punts de vista. El total de militants i simpatitzants socialistes a la capital de Catalunya es de 8.555 persones, xifra que representa nomès un 0,5% de la població de la ciutat. Tenint en compte que el PSC porta trenta-dos anys governant la ciutat, un dels seus feus més emblemàtics d'Espanya, son xifres que no son per tirar cohets. Èpoques millors han tingut els socialistes a la ciutat. En tot cas son unes xifres que els haurien de preocupar molt, ja que demostren la cada vegada menor influència del PSC a la vida quotidiana de Barcelona. Un partit cada vegada més tancat, reclosit en si mateix, amb l'aire cada vegada més viciat i per tant condemnat a la irrellevància i la marginalitat en un món cada vegada més globalitzat, inderdependent i obert. Es tambè una dada extrapolable al conjunt del sistema polític que al meu parer ve a justificar el fet que els partits polítics siguin srgons el CIS la institució pitjor valorada pels espanyols. Uns partits dotats d'aparells monstruosos, massa aparell per a tan poca militància, tancats, amb l'aire viciat i asfixiant, allunyats de la realitat del carrer i totalment incapaços de solucionar els reptes que a les democràcies europees ens planteja el món globalitzat del segle XXI. Estem als Estats Units d'Europa, ha nascut un nou model de relació entre política i societat i ens hem de posar les piles i adaptar-nos'hi si volem ser societats competitives i no vulgars micos de fira tancats en gàbies com som els barcelonins a la barcelona socialista de Jordi Hereu!
Montserrat Tura va forçar les primàries gosant desafiar a l'alcalde en un ambient d'entusiasme i de renovació, perquè precisament es presentava donant una imatge oberta i de renovació de les relacions entre els ciutadans i la política. Una imatge que demanava a crits aire fresc davant de l'aire viciat que fa temps que surt de la Casa Gran amb diversos casos de corrupció a Ciutat Vella. Les primàries eren l'instrument que suposadament havia de fonamentar aquesta relació entre els ciutadans i la política. Però finalment res més lluny de la realitat. Tura no ha estat capaç de dur la campanya al carrer, de movilitzar als simpatitzants que havien de donar-li la victòria i el resultat ha estat la seva derrota en unes primàries reclosides a les agrupacions de barri, amb debats reclosits a les redaccions dels diaris i amb influència nula sobre els ciutadans de Barcelona.
A l'hotel Avenida Palace, indret on els socialistes van fer el seguiment dels resultats, l'ambient era d'eufòria total amb una militància jove absolutament entregada que cridava visca, visca, visca Barcelona socialista! i un cop es va conèxier la victòria d'Hereu es van entregar absolutament a l'alcalde tot cridant Jooordi, Jooordi mentre a Tura ningú la feia cas. Què heu de celebrar? Si avui es celebressin eleccions CIU guanyaria per primera vegada des de 1979 amb 18 regidors, el PSC obtindria els pitjors resultats de la seva història enfonsant-se fins als 9 regidors, el PP pugnaria per la segona posició amb 8, ICV-EUIA mantindria els 4 que te actualment i ERC retrocediria fins a 2 regidors.
L'Avenida Palace era la perfecta metàfora del que es avui el PSC. Un partit decadent, sense res divertit que comunicar ni als barcelonins ni al conjunt dels catalans, tancat en si mateix, amb un sector catalanista cada vegada més envellit i residual i uns joves que consideren el catalanisme com un fet absolutament superat per una visió posnacional i cosmopolita, absolutament entregats a les ordres que emanen des de Ferraz. Una joventut autista que irremissiblment està fent que el PSC cada vegada sigui més petit i que la posició marginal que el destí augura als socialistes al nostre pais sigui gairebé irreversible. La trajectòria de Montserrat Tura ha arribat a la seva fi, i amb ella el recorregut del sector catalanista al si del PSC. Perquè Tura, Castells o Maragall podrien presentar la seva candidatura per liderar el PSC però la seva derrota estaria pràcticament assegurada davant el candidat de l'aparell i del sector posnacional i posmodern àmpliament hegemònic.
Tots ells son persones vàlides. Son energies útils que el catalanisme no pot desperdiciar, perquè Ferran Mascarell socialista marginat al si del PSC està fent una molt bona feina al govern de CIU com a conseller de cultura. Totes aquestes figures no tindran mes remei que deixar el PSC i unir-se, a l'igual que Ciutadans pel Canvi, al si de la futura força que unirà tot el catalanisme: el Partit Demòcrata Català.
No hay comentarios:
Publicar un comentario