La Generalitat està a punt de fer fallida. La situació es dramàtica... No ha estat necessari haver d'esperar a conèixer els resultats de l'auditoria encarregada pel Govern a principis de gener amb l'objectiu d'obtenir una radiografia completa de l'estat finançer de la Generalitat per tal de saber que la situació es absolutament desesperada i que ha esclatat amb tot el seu dramatisme.
Mesos abans de les eleccions l'actual secretari adjunt de CDC Oriol Pujol ja va advertir de la situació i les forçes que llavors governaven no van trigar ni mig segon en titllar-lo d'alarmista. No va haver de fer falta que passessin les eleccions per tal que les sospites es confirmessin, ja que un mes abans de les mateixes el llavors conseller d'Economia i Finances, el socialista Antoni Castells, va anunciar l'emissió de bons de la Generalitat a un 4,75% d'interès pels usuaris que els adquirissin a un any de venciment. Aquest interès tenint en compte les taxes pagades a les entitats bancàries i fianceres per a la seva comercialització es disparà fins al 7,75%! Un interès grec tal i com deia Enric Juliana i una mostra clarísima del dramatisme de la situació, de que Oriol Pujol tenia raó i de la incompetència dels responsables del tripartit tant per la seva incompetència com per la seva pèssima estratègia publicitària. Però tambè del fet que si Catalunya hagués estat un Estat independent hauria estat inmediatament intervinguda per l'FMI i la UE com ja ha succeit en els casos d'altres Estats independents de mida reduïda com Grècia i Irlanda. Una autèntica lliçó per a tots aquells qui pensen que si Espanya està atravessant una situació econòmica complicada es nomès per la competència d'aquells qui ens governen des de Madrid i que si Catalunya fos independent això no passaria. Donçs no!
Van passar les eleccions, CIU va guanyar i va tornar al Govern mentre les tres forces del tripartit anaven de pet a l'oposició. EL moment de la veritat estava a prop i la bobma va esclatar com era lògic just en el moment del traspàs de poders. I es que José Montilla va traspassar Artur Mas un dèficit l'any 2010 de ni mes ni menys que 7.000 milions d'euros! Quedava al descobert la pesada llosa hereditària d'un tripartit que mercè a la seva incompetència havia dut Catalunya gairebè a la ruina. I es que poc abans de les eleccions Antoni Castells, aquell superconseller qui tothom alababa com l'únic element solvent del tripartit, havia mentit davant del Consell de Política Fiscal i Financera a l'assenyalar que el dèficit havia estat molt inferior a la quantitat esmentada, fet pel qual va obtenir aturotizació per fer la famosa emissió de bons que encara ha complicat més la situació pel nou Govern que en el termini d'un any ha de retornar els interessos a aquells ciutadans que van decidir invertir en seny.
Donçs no! Al final no ha fet falta esperar als resultats de l'auditoria perquè amb aquesta dada Catalunya ha sobrepassat el límit percentual que d'acord amb la LOFCA permet emetre deute. I el Govern de l'Estat ha negat al nou Govern la possibilitat d'emetre deute per poder fer front a necessitats peremptòries com es el pagament de les beques menjador o del siou de mestres i mossos. Li ha negat a condició de que elabori un pla per retallar la despesa. I el superconseller d'Economia i Finances, aquest si que ho es; de debó, Andreu Mas Colell ha demostrat la seva famosa capacitat de treballador infatigable elaborant en temps récord un pla de viabilitat que preveu diverses mesures mitjançant les quals el dèficit de cara al present exercici quedaria reduït en un 10% i per tant, pemetria a la Generalitat obtenir la corresponent autorització del Govern de l'Estat per fer una nova emissió de deute a la desesperada que ha de permetre cobrir a un mes vista necessitats molt urgents.
Hem conegut les directrius del pla de viabilitat enviat al Govern central fa una setmana, però no sabem la seva concrecció a espera de l'aprovació dels nous Pressupostos d'enguany que s'han de fer a la major urgència possible, uns pressupostos d'emergència ja que a dia d'avui encara estan vigents els de l'any passat. Demà el nou President de la Generalitat es reunirà amb el President del Govern José Luís Rodríguez Zapatero i al final de la mateixa sabrem si el Govern de l'Estat dirà el seu si per tal que la Generalitat pugui fer una nova emissió de deute. Tot sembla indicar que aixi serà, tot i que poden haver-hi sorpreses, ja que Josep Antoni Duran i Lleida i Andreu Mas Colell han treballat infatigablement en aquesta direcció al llarg dels darrers dies. El conseller d'Economia ja està amb els motors engegats per tal que el Parlament pugui aprovar l'autorització per emetre deute, sembla que amb el vist-i-plau del PSC...
Una vegada conegudes les directrius bàsiques del pla de viabilitat resta la seva concrecció als Pressupostos de la Generalitat relatius al present exercici i que encara s'han de realitzar. La situació es dramàtica. Per responsabilitat s'han de fer ajustaments, retallades que l'anterior tripartit d'esquerres no va voler fer per la seva pressumpció de superioritat moral, de ser els reis del mambo, de ser l'elit intel.lectual de Catalunya que es trobava al Govern no per fer feina pels seus conciutadans sino per dret laic. Un tripartit d'esquerrres que al llarg dels seus anys de govern no ha progressat, no ha fet res, no ha fet més cosa que retrocedir respecte els èxits de CIU al llarg dels seys anteriors vint-i-tres anys de govern i dur-nos a la ruina. Un tripartit esquerranòs i elitista que prenia el pel a la ciutadania catalana tot dient-li que nomès ells podien governar, ja que si guanyava la dreta Catalunya aniria enrere.
Dons ara resulta que el centre carca i retrògrad ha de ser responsable i fer la feina que l'esquerra señoritinga i guai no ha volgut fer si no volem veure com Catalunya s'ens esmunyeix entre tots de les mans pel forat del water. Al centre li toca fer la feina bruta, la feina desagradable que ningú vol fer, però que s'ha de fer si volem evitar la gran catàstrofe que suposaria que la Generalitat fes fallida. Aquesta feina es pot fer de moltes maneres, però com tot s'ha de fer be i es pot fer be. Per tant, demanem al nou govern de la Generalitat que faci uns bons Pressupostos, amb intel.ligència on es retalli allò que es innecessari i es mantingui allò que es necessari. Es pot fer. Perquè si no es fa ens podem trobar en un escenari molt semblant al del Renge Unit ,on els liberaldemòcrates liderats per Nick Clegg van forçar per primer cop en 50 anys un govern de coalició enmig d'una onada d'entusiasme sens precedents que ha acabat en una decepció enorme, perquè Clegg ha avalat les antisocials retallades aplicades pel seu company conservador de govern David Cameron. Si això tambè tingués lloc a Catalunya l'onada d'entusiasme que ha permès el retorn de CIU al Govern tambè es punxaria i començaria a ahver-hi una important fuga de vots cap a Solidaritat Catalana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario