El passat dilluns el President de la Generalitat va viatjar a Madrid per celebrar la seva primera entrevista amb el President del Govern d'ençà va pendre possessió del càrrec el passat 27 de desembre. No era la primera entrevista entre Artur Mas i José Luís Rodríguez Zapatero, perquè fa cinc anys es van reunir dos cops quan el primer era cap de l'oposició. La primera vegada va ser per pactar la tramitació de l'Estatut de Catalunya a Corts Generals i la segona per ratificar aquest pacte, comptant tambè amb la presència de Josep Antoni Duran i Lleida. La reedició del tripartit format per PSC, ERC i ICV- EUIA després de les eleccions de 2006 malgrat la victòria de CIU va tensar molt les relacions entre Zapatero i Mas que han estat anys sense parlar, tot i que s'ha mantingut un canal obert entre Zapatero i Duran Lleida al llarg d'aquests anys.
Per tant aquesta reunió era molt important, més per la gravetat dels temes que s'hi van tractar que no pel fet que suposava una important primera presa de contacte i per tant, un desglaç de les relacions. El Govern-catalanista-i-d'esquerres que Zapatero no va fer res per impedir ja que li resultava molt cómode pels seus interessos ha deixat Catalunya a punt de fer fallida. El millor conseller del tripartit, com serien els pitjors?, ha dut a la Generalitat a una situació límit, perquè es la ptijor cojuntura que les nostres institucions d'autogovern han d'afrontar des de la arribada del president Tarradellas i per tant des de la seva restauració. Si, perquè nomès dos mesos abans de celebrar-se les eleccions les sospites existents sobre l'estat real de les finançes de la Generalitat es confirmaren en forma d'emissió de bons per 2.800 milions d'euros que van servir per pagar el sou dels funcionaris, a un tipus d'interès del 4,75% pels particulars i total del 7,75%. La gravetat de la situació quedava palesa amb la genial expressió empréstito griego de la mà d'Enric Juliana, però el ptijor es que Antoni Castells va acudir al Consell de Política Fiscal i Finançera falsejant les dades del deute de la Generalitat declarant una quantitat menor al límit de l'1,3% del PIB fixat a la LOFCA per a que les Comunitats Autònomes puguin emetre deute. Una vegada tinguè lloc el traspàs de poders la situació es va mostrar en el seu cru dramatisme: el dèficit de la Generalitat l'any 2010 havia assolit la xifra dels 7.000 milions d'euros, exactament el 3,5% del PIB.
No va fer falta conèixer els resultats de l'auditoria encarregada per a posar fil a l'agulla. La Generalitat necessita 11.000 milions d'euros per a poder afrontar els seus compromisos de cara al present exercici La primera mesura estudiada pel conseller Andreu Mas Colell va ser l'emissió de deute, però a l'haver traspassat el màxim establert a la LOFCA es va haver de fer un pla d'ajustament per tal que el Govern de l'Estat autoritzi la Generalitat a fer una emissió de deute. En temps rècord es va fer un pla que tenia com a premissa fonamental la reducció del Pressupost de la Generalitat en un 10%, un pla d'ajustament que si be segurament deu ser tècnicament perfecte ha suposat el primer error greu del Govern de CIU. I es que CIU ha fallat en les formes a l'hora de redactar aquest pla d'ajustament perquè Artur Mas va anar directament a la Moncloa sense exposar-lo ni a la resta de formacions catalanes ni molt menys debatint-lo al Parlament , en un ple monogràfic que hauria donat peu a la presentació d'esmenes. Si haguès passat pel Parlament aquest pla hauria tingut una força moral incontestable, la força de la majoria dels catalans. Però desafortunadament no ha estat així i s'ha trencat la imatge de tarannà dialogant que va oferir Mas en el debat d'investidura, una imatge diferent a la del seu antecessor que mai va fer us del diàleg per a la defensa dels reptes importants de pais com va ser el cas del finançament o de la resposta davant la sentència del TC sobre l'Estatut. I així de malament ens va anar. El pla nomès l'ha conegut el PSC i desprès de la reunió amb Zapatero...
Juntament amb l'emissió de deute per valor de 2.600 milions d'euros des d'Economia tambè es van plantejar altres demandes com la liquidació efectiva de les quantitats que deu l'Estat en base a l'aplicació de la disposició adicional setena de l'Estatut, de les quantitats que tambè deu l'Estat a Catalunya en funció del fons de competitivitat previst al nou sistema de finançament aprovat l'any 2009, més les quantitats que tambè deu l'Estat a la Generalitat en funció de l'aplicació de diverses mesiures com la llei de Dependència i per últim el traspàs de la titularitat estatal dels hospitals que gestiona la Generalitat per tal que el Govern els pugui vendre i així obtenir recursos, però mantenint-ne la gestió dels serveis sanitaris en base a l'anomenat cens emfitèutic.
Dons be, aquestes cinc demandes van constituir l'agenda de la reunió del President de la Generalitat amb el President del Govern. Questions de màxima urgència, sobretot la primera, de les quals nomès es va solucionar amb èxit la segona que en total puja a uns nomès 700 milions d'euros i que té el seu orígen en la pèssima negociació d'Antoni Castells amb Pedro Solbes i Elena Salgado durant els anys 2007, 2008, 2009 i 2010 ja que l'enganyaven i li escamotejaven la torna dels diners que mancaven per tal d'assolir la quantitat equivalent al percentatge de Catalunya sobre el PIB d'Espanya. Però l'entrevista va resultar un autèntic fracàs, perquè no nomès Zapatero es va negar a pagar a la Generalitat els diners procedens del fons de competitivitat, de la llei de dependència i la transferència a la Generalitat de la titularitat dels hospitals públics, sinò que tambè es va permetre el luxe d'enganyar Mas per segona vegada ja que li va prometre que o be el CPFF o el mateix Consell de Ministres autoritzarien la Generalitat a emetre deute aquesta mateixa setmana i en realitat el Govern del PSOE ha près de nou el pèl als catalans, ja que en canvi el Consell de Ministres si autoritzà inesperadament Andalusia a una emissió de deute per valor de 1.500 milions d'euros. Si una cosa queda clara es que els diferents governs socialistes viscuts al llarg de la democràcia s'han dedicat a beneficiar descaradament Andalusia, abocant-hi una pluja de milions enviada en realitat a un pou sense fons perquè aquesta regió segueix essent a dia d'avui la regió més subdesenvolupada de l'Estat espanyol amb taxes d'atur que ronden el 30% de la població.
Zapatero ha enganyat als catalans per no se quina vegada, però ha enganyat a Artur Mas per segona vegada. Quan ja es donava per fet que la Generalitat podria fer l'emissió de deute per valor de 2.600 milions d'euros l'autorització del Govern de l'Estat no ha arribat i ara es condiciona a una retallada en els Pressupostos de la Generalitat d'enguany per valor no del 10 sinò del 15%, fins i tot el PP de Catalunya parla del 20%!. La Generalitat es nega a retallar finsaquests extrems i Elena Salgado proposa apujar impostos. La situació es crítica, la Generalitat nomès disposa de recursos fins el 28 de febrer i Catalunya, com Grècia o Irlanda nacions petites però amb Estat propi, tambè està intervinguda però no per la UE i l'FMI sinò pel Govern central que a la seva vegada tambè està amenaçat d'intervenció per la UE. Seguirem informant puntualment sobre els esdeveniments que es puguin anar succeïnt en la ptijor crisi a Catalunya d'ençà la restauració de la democràcia i de l'autogovern provocada per un govern guai, catalanista, d'entesa i d'esquerres, recolzat per Zapatero perquè li convenia més pels seus interessos que no pas un govern de CIU els membres del qual eludeixen responsabilitats en base a la seva pretesa superioritat moral i que una vegada superada l'actual conjuntura hauràn d'afrontar responsabilitats penals pel descobert que han deixat. Responsabilitats que poden ser clarament delimitades per l'auditoria.
No va fer falta conèixer els resultats de l'auditoria encarregada per a posar fil a l'agulla. La Generalitat necessita 11.000 milions d'euros per a poder afrontar els seus compromisos de cara al present exercici La primera mesura estudiada pel conseller Andreu Mas Colell va ser l'emissió de deute, però a l'haver traspassat el màxim establert a la LOFCA es va haver de fer un pla d'ajustament per tal que el Govern de l'Estat autoritzi la Generalitat a fer una emissió de deute. En temps rècord es va fer un pla que tenia com a premissa fonamental la reducció del Pressupost de la Generalitat en un 10%, un pla d'ajustament que si be segurament deu ser tècnicament perfecte ha suposat el primer error greu del Govern de CIU. I es que CIU ha fallat en les formes a l'hora de redactar aquest pla d'ajustament perquè Artur Mas va anar directament a la Moncloa sense exposar-lo ni a la resta de formacions catalanes ni molt menys debatint-lo al Parlament , en un ple monogràfic que hauria donat peu a la presentació d'esmenes. Si haguès passat pel Parlament aquest pla hauria tingut una força moral incontestable, la força de la majoria dels catalans. Però desafortunadament no ha estat així i s'ha trencat la imatge de tarannà dialogant que va oferir Mas en el debat d'investidura, una imatge diferent a la del seu antecessor que mai va fer us del diàleg per a la defensa dels reptes importants de pais com va ser el cas del finançament o de la resposta davant la sentència del TC sobre l'Estatut. I així de malament ens va anar. El pla nomès l'ha conegut el PSC i desprès de la reunió amb Zapatero...
Juntament amb l'emissió de deute per valor de 2.600 milions d'euros des d'Economia tambè es van plantejar altres demandes com la liquidació efectiva de les quantitats que deu l'Estat en base a l'aplicació de la disposició adicional setena de l'Estatut, de les quantitats que tambè deu l'Estat a Catalunya en funció del fons de competitivitat previst al nou sistema de finançament aprovat l'any 2009, més les quantitats que tambè deu l'Estat a la Generalitat en funció de l'aplicació de diverses mesiures com la llei de Dependència i per últim el traspàs de la titularitat estatal dels hospitals que gestiona la Generalitat per tal que el Govern els pugui vendre i així obtenir recursos, però mantenint-ne la gestió dels serveis sanitaris en base a l'anomenat cens emfitèutic.
Dons be, aquestes cinc demandes van constituir l'agenda de la reunió del President de la Generalitat amb el President del Govern. Questions de màxima urgència, sobretot la primera, de les quals nomès es va solucionar amb èxit la segona que en total puja a uns nomès 700 milions d'euros i que té el seu orígen en la pèssima negociació d'Antoni Castells amb Pedro Solbes i Elena Salgado durant els anys 2007, 2008, 2009 i 2010 ja que l'enganyaven i li escamotejaven la torna dels diners que mancaven per tal d'assolir la quantitat equivalent al percentatge de Catalunya sobre el PIB d'Espanya. Però l'entrevista va resultar un autèntic fracàs, perquè no nomès Zapatero es va negar a pagar a la Generalitat els diners procedens del fons de competitivitat, de la llei de dependència i la transferència a la Generalitat de la titularitat dels hospitals públics, sinò que tambè es va permetre el luxe d'enganyar Mas per segona vegada ja que li va prometre que o be el CPFF o el mateix Consell de Ministres autoritzarien la Generalitat a emetre deute aquesta mateixa setmana i en realitat el Govern del PSOE ha près de nou el pèl als catalans, ja que en canvi el Consell de Ministres si autoritzà inesperadament Andalusia a una emissió de deute per valor de 1.500 milions d'euros. Si una cosa queda clara es que els diferents governs socialistes viscuts al llarg de la democràcia s'han dedicat a beneficiar descaradament Andalusia, abocant-hi una pluja de milions enviada en realitat a un pou sense fons perquè aquesta regió segueix essent a dia d'avui la regió més subdesenvolupada de l'Estat espanyol amb taxes d'atur que ronden el 30% de la població.
Zapatero ha enganyat als catalans per no se quina vegada, però ha enganyat a Artur Mas per segona vegada. Quan ja es donava per fet que la Generalitat podria fer l'emissió de deute per valor de 2.600 milions d'euros l'autorització del Govern de l'Estat no ha arribat i ara es condiciona a una retallada en els Pressupostos de la Generalitat d'enguany per valor no del 10 sinò del 15%, fins i tot el PP de Catalunya parla del 20%!. La Generalitat es nega a retallar finsaquests extrems i Elena Salgado proposa apujar impostos. La situació es crítica, la Generalitat nomès disposa de recursos fins el 28 de febrer i Catalunya, com Grècia o Irlanda nacions petites però amb Estat propi, tambè està intervinguda però no per la UE i l'FMI sinò pel Govern central que a la seva vegada tambè està amenaçat d'intervenció per la UE. Seguirem informant puntualment sobre els esdeveniments que es puguin anar succeïnt en la ptijor crisi a Catalunya d'ençà la restauració de la democràcia i de l'autogovern provocada per un govern guai, catalanista, d'entesa i d'esquerres, recolzat per Zapatero perquè li convenia més pels seus interessos que no pas un govern de CIU els membres del qual eludeixen responsabilitats en base a la seva pretesa superioritat moral i que una vegada superada l'actual conjuntura hauràn d'afrontar responsabilitats penals pel descobert que han deixat. Responsabilitats que poden ser clarament delimitades per l'auditoria.
No hay comentarios:
Publicar un comentario