Les intencions unitaristes del Govern de l'Estat en relació amb la codificació del dret civil tot pretenent la desaparició dels diferents ordenaments existents en matèria de dret civil a Espanya provocà una campanya de la Lliga de Catalunya al 1889 en defensa del dret civil català. Fou tal l'èxit de la mateixa que es planteja l'ampliació del moviment catalanista de caire liberal-conservador representat en aquells moments per la Lliga de Catalunya. Es pretenia la creació d'una única organització que a l'estil del Centre Català fos capaç d'agrupar el catalanisme polític tot sorgint el 22 de febrer de 1881 la Unió Catalanista liderada per Lluis Domènech i Montaner.
La Unió Catalanista era un nou intent d'unificar el catalanisme sota una mateixa organització idèntica al Centre Català amb la única diferència de que el catalanisme liberal de Valentí Almirall en restava al marge quedant com un grupuscle residual. Així donçs la Unió Catalanista integrava al seu si totes les tendències que havia manifestat el Centre Català a excepció del republicanisme federal. La primera iniciativa de la Unió Catalanista consistí en la redacció d'un text legal capaç de reflectir les aspiracions reals del catalansime realtives a l'autogovern de Catalunya. A tal efecte es celebrà a Manresa entre els dies 25 i 27 de març una assemblea que ratificà les popularment conegudes com a Bases de Manresa (Bases per a la Constitució Regional Catalana). Son el primer document històric del catalanisme on queda plasmada l'aspiració històrica del catalanisme a l'autogovern i s'inspiren en l'anterior experiència que havia gaudit el principat a nivell d'autogovern a traves de les Constitucions Catalanes promulgades al 1585. Les Bases de Manresa abogaven per la creació d'un òrgan legislatiu anomenat Corts Catalanes que triaria un òrgan executiu integrat per cinc consellers i a nivell judicial es recuperaria la Reial Audiència del Principat de Catalunya. Tanmateix es defensava la llengua catalana com la única oficial de Catalunya i pel seu caràcter obligatori per accedir a la funció pública tot vedant-se l'accès dels no catalans a la mateixa.
Com hem assenyalat anteriorment cal valorar les Bases de Manresa com un document de trascendència històrica indubtable ja que es la primera proposta oficial d'autogovern feta pel catalanisme però el seu caràcter arcaic es evident com per exemple en la defensa que fa del caràcter compartit de la funció legislativa entre les Corts i el Rei (de nou el catalanisme insisteix en tenir un vincle especial amb la monarquia parlamentària), la recuperació d'institucions històriques com les Corts o la Reial Audiència, l'exclusivitat de la oficialitat de la llengua catalana com a única llengua oficial de Catalunya i el caràcter corporativista i limitat del sufragi universal que només podia ser exercit pels caps de família. El document fou recolzat pels regionalistes bascos, gallecs i navarresos però rebutjat pel Centre Català.
A l'Assemblea de Reus celebrada entre els dies 28 i 29 de maig de 1893 s'acabà de completar el document en matèria de llengua, llibertat d'expressió, educació, eleccions i relacions internacionals. Els 13 i 14 de maig de 1894 tinguè lloc una tercera Assemblea a Balaguer on es tractaren questions referides a la hisenda i finalment els dies 29 i 30 de juny de 1895 una quarta assemblea a Olot tractà sobre els transports i prenguè l'acord de que en cas de no poder aconseguir un règim d'autogovern per a Catalunya amb la recuperació de les institucions històriques s'apostaria per l'establiment de la Mancomunitat de Diputacions.
El catalanisme ja tenia la seva proposta per a l'autogovern de Catalunya però per aconseguir-la havia de donar un pas endavant decisiu i participar a les eleccions com una força política més ja que amb l'exercici del dret de petició no n'hi havia prou. Sense un recolzament ciutadà visible i evident les demandes del catalanisme mai serien assumides pels poders centrals de l'Estat. I en aquets moment decisiu de nou sorgeixen les divergències que va patir el Centre Català entre els sectors decidits a la participació electoral encapçalats per Enric Prat de la Riba i els sectors apolítics del catalanisme literari renaixentista representats per Àngel Guimerà...
que es esto???
ResponderEliminar