Després de la ruptura del Centre Català el catalanisme va quedar dividit en dues corrents: la corrent liberal representada pel Centre Català i encapçalada per Valentí Almirall i la corrent liberal-conservadora representada per la Lliga de Catalunya liderada per Lluis Domènech i Montaner, Eusebi Güell, Àngel Guimerà i Josep Permanyer. Ben aviat la Lliga de Catalunya es va fer amb l'hegemonia del catalanisme ja que el caràcter dinàmic dels seus components (literats, arquitectes, industrials) la convertien en una opció molt representativa del que havia d'èsser el catalanisme: un moviment dinàmic, modern, transformador... Així donçs Almirall va caure en desgràcia tot perdent el lideratge del catalanisme que havia ostentat fins aleshores, mentre el Centre Català quedava en una posició absolutament minoritària, residual i marginal.
La fundació de la Lliga de Catalunya tinguè lloc el 5 de novembre de 1887 essent elegit president Pau Sans i aprovat un programa basat en cinc objectius: oficialitat de la llengua catalana, proteccionisme econòmic, conservació i millora del dret català, participació electoral i implicació en la política estatal assumint i encapçalant les demandes de les altres regions d'Espanya. Els objectius eren idèntics als del Centre Català essent la única discrepància relativa al mètode per aconseguir-los: la Lliga de Catalunya apostava per la integració dins del sistema polític de la Restauració mentre que el Centre Català pel rebuig i la lluita contra el mateix.
La mostra més evident del caràcter dinàmic i representatiu de la Lliga de Catalunya es va evidenciar al 1888 quan la candidatura que va presentar per organitzar els Jocs Florals obtingué la victòria derrotant al Centre Català d'Almirall. La Lliga de Catalunya havia assolit l'hegemonia del moviment catalanista. L'any 1888 va ser el de l'Exposició Universal de Barcelona promoguda per la burgesia industrial catalana. El catalanisme es va dividri davant d'aquest fet: mentre la corrent hegemónica representada per la Lliga de Catalunya apostava per la implicació del moviment catalanista en l'aconteixement, la corrent minoritària representada per Almirall en defensava la inhibició ja que considerava que en res podia beneficiar al catalanisme i a les seves dinàmiques polítiques influïts pel fracàs del Memorial de Greuges. La celebració dels Jocs Florals es va endarrerir per tal que poguessin coincidir amb l'exposició i d'aquesta manera poder oferir la presidència de l'aconteixement a la reina regent Maria Cristina d'Habsburg.La intenció d'aquest acte fou la mateixa que inspirà al Memorial de Greuges: el recolzament a la monarquia, la integració dins del sistema polític de la Restauració a canvi de la acceptació de les demandes del catalanisme. La reina regent presidí l'acte i els oradors li adreçaren una petició d'autogovern per a Catalunya però el resultat com en el cas del Memorial de Greuges fou un rotund fracàs, ja que ni liberals ni conservadors estaven disposata a acceptar aquestes demandes. Així donçs l'Exposició Universal de 1888 suposà un fracàs polític pel catalanisme però en canvi es traduï en un èxit rotund a nivell econòmic i cultural que situà Barcelona al món i permetè l'esclat d'un estat de vitalitat a través del meodrnisme que obrí pas a una de les etapes més pròsperes de la història de Catalunya de la que el catalanisme en va ser l'artífex. Així donçs malgrat el seu fracàs polític l'Exposició Universal de 1888 es un fet trascendental i determinant pel catalanisme ja que suposa una puixança que l'acaba consolidant com un actor indispensable i prestigiós dins la vida política espanyola.
La fundació de la Lliga de Catalunya tinguè lloc el 5 de novembre de 1887 essent elegit president Pau Sans i aprovat un programa basat en cinc objectius: oficialitat de la llengua catalana, proteccionisme econòmic, conservació i millora del dret català, participació electoral i implicació en la política estatal assumint i encapçalant les demandes de les altres regions d'Espanya. Els objectius eren idèntics als del Centre Català essent la única discrepància relativa al mètode per aconseguir-los: la Lliga de Catalunya apostava per la integració dins del sistema polític de la Restauració mentre que el Centre Català pel rebuig i la lluita contra el mateix.
La mostra més evident del caràcter dinàmic i representatiu de la Lliga de Catalunya es va evidenciar al 1888 quan la candidatura que va presentar per organitzar els Jocs Florals obtingué la victòria derrotant al Centre Català d'Almirall. La Lliga de Catalunya havia assolit l'hegemonia del moviment catalanista. L'any 1888 va ser el de l'Exposició Universal de Barcelona promoguda per la burgesia industrial catalana. El catalanisme es va dividri davant d'aquest fet: mentre la corrent hegemónica representada per la Lliga de Catalunya apostava per la implicació del moviment catalanista en l'aconteixement, la corrent minoritària representada per Almirall en defensava la inhibició ja que considerava que en res podia beneficiar al catalanisme i a les seves dinàmiques polítiques influïts pel fracàs del Memorial de Greuges. La celebració dels Jocs Florals es va endarrerir per tal que poguessin coincidir amb l'exposició i d'aquesta manera poder oferir la presidència de l'aconteixement a la reina regent Maria Cristina d'Habsburg.La intenció d'aquest acte fou la mateixa que inspirà al Memorial de Greuges: el recolzament a la monarquia, la integració dins del sistema polític de la Restauració a canvi de la acceptació de les demandes del catalanisme. La reina regent presidí l'acte i els oradors li adreçaren una petició d'autogovern per a Catalunya però el resultat com en el cas del Memorial de Greuges fou un rotund fracàs, ja que ni liberals ni conservadors estaven disposata a acceptar aquestes demandes. Així donçs l'Exposició Universal de 1888 suposà un fracàs polític pel catalanisme però en canvi es traduï en un èxit rotund a nivell econòmic i cultural que situà Barcelona al món i permetè l'esclat d'un estat de vitalitat a través del meodrnisme que obrí pas a una de les etapes més pròsperes de la història de Catalunya de la que el catalanisme en va ser l'artífex. Així donçs malgrat el seu fracàs polític l'Exposició Universal de 1888 es un fet trascendental i determinant pel catalanisme ja que suposa una puixança que l'acaba consolidant com un actor indispensable i prestigiós dins la vida política espanyola. 
No hay comentarios:
Publicar un comentario