Canvi a ERC

Els resultats de les darreres eleccions catalanes on ERC va experimentar un espectacular retrocés que la va dur a perdre la meitat dels seus vots va marcar necessàriament el final d'una etapa per iniciar-ne una de nova. Aquella debacle marcava el final d'una etapa de set anys de durada on el partit va estar dominat pel tàndem format per Josep Lluis Carod Rovira i Joan Puigcercós que va resultar severament castigat per embolicar-se fins al final en un govern incapaç de defensar els interessos de Catalunya i sobretot profundament incompetent. Malgrat aquesta debacle la direcció d'ERC no va pendre mesures i va seguir al capdavant del partit com si res hagués passat, optant això si per canviar d'estratègia per tal d'afrontar les eleccions municipals amb un mínim de garanties d'èxit. Els republicans van decidir apropar-se a Reagrupament i Solidaritat Catalana per la Independència per tal de formar coalicions en aquells municipis on arribessin a acords i adoptar aixi una no a estratègia netament independentista diferent a la seguida durant l'etapa tripartita. Però aquest canvi d'estratègia amb les matexies cares va resultar un autèntic fracàs i els republicans van patir una nova i contundent derrota a les eleccions municiapls que els privà de representació a Girona, Lleida i Tarragona mentre a Barcelona la coalició Unitat per Barcelona (formada per ERC, Reagrupament i Democràcia Catalana) obtenia pijors resultats que els assolits pels repulicans en solitari quatre anys abans. Després d'aquests catastròfics resultats el canvi si que ja no tenia excusa i es va posar punt i final a l'etapa Puigcercós amb la dimissió de l'executiva republicana en ple i la convocatòria d'un nou congrès de la formació per tal de triar un nou lideratge i obrir una nova etapa a ERC.

Com va passar després de la primera desfeta a les darreres eleccions generals es va decidir obrir un període per tal que es presentessin candidatures per a liderar el partit i que el líder fos triat per la pròpia militància. El primer en presentar-se fou el conegut historiador i senador Carles Bonet proper al sector encapçalat per Josep Lluis Carod Rovira i que va quedar fora de la cursa pel lideratge al ser incapaç de recollir els avals neceessaris. Poc després ho va fer Oriol Junqueras eurodiputat i alcalde de Sant Vicenç dels Horts mentre que va amagar amb fer-ho el portaveu d'ERC al congrès i numero dos de la  formació Joan Ridao qui finalment va renunciar a  presentar candidatura. Per tant donada la retirada de Bonet i la renúncia de Ridao només va quedar com a única candidatura la conformada per Oriol Junqueras i Marta Rovira. Era el més lògic que esdevingués ja que era la única candidatura que representava un canvi real donçs  Junqueras va quedar al marge del tripartit i Marta Rovira representa una autèntica novetat. Tot i això els militants havien de refrendar igualment la candidatura a les urnes, però Junqueras es va fer inmediatament amb les regnes del partit i va voler demostrar la seva voluntat real de canvi des del primer dia. En aquell moment les enquestes auguraven una nova hecatombe per ERC a les Eleccions Generals on el partit corria un clar risc de quedar-se sense representació a les institucions estatals. Junqueras va voler donar un cop de timó i substituir Ridao qui ja es veia candidat com a contraprestació per haver retirat la seva candidatura davant del primer. I va buscar una personalitat de fora del partit, una personalitat independent de perfil netament independentista capaç de reforçar i donar credibilitat a la imatge de canvi. I l'escollit finalment va ser el també historiador Alfred Bosch conegut per haver organitzat les consultes sobiranistes celebrades a diversos municipais catalans. Joan Ridao es va negar a acceptar-ho i va aconseguir forçar una votació entre la militància per triar el candidat republicà a les generals pel mateix dia en el qual s'havia de ratificar la candidatura de Junqueras i Rovira. Finalment Bosch s'imposà a Ridao i el tándem Juqnueras / Rovira va veure ratificada la seva candidatura amb bons resultats. Ara si que de debó s'obre una nova etapa a ERC. Esperem que Oriol Junqueras i Marta Rovira tinguin molt d'èxit!