Coincidint amb el seu 130è aniversari el diari barceloní La Vanguardia ha posat en marxa la seva edició en català. Aquest es un fet històric en la llarga i dilatada trajectòria d'aquest rotatiu que fins ara nomès tenia una edició en llengua castellana i que fa compatible la seva condició de diari d'àmbit estatal amb la defensa d'una indiscutible vocació catalana i catalanista. Tanmateix tambè es un fet de tracendència històrica indubtable per a la pròpia història de la llengua catalana. La data del 3 de maig de 2011 figurarà con una fita assenyalada a la història del català perquè fins ara hi han hagut molts diaris en la nostra llengua, però cap de la qualitat de La Vanguardia. Sens dubte l'edició de La Vanguardia en català farà la nostra llengua una mica més forta, prestigiosa i cosmopolita del que ho era ahir com tambè va passar quan per primera vegada en la història de l'Acadèmia Nacional del Cinema una pel.lícula en català, pa negre, va resultar premiada amb els Goya.
La Vanguardia ha significat molt per l'autor d'aquest article: ha estat el motllo que ha configurat la seva personalitat, la seva finestra oberta al món. A l'escola la manera ideal per fugir del tracte per força nociu amb uns companys jarraichos o freaks a l'estil Star Wars era agafar La Vanguardia. A partir d'aqui vaig descobrir que era el catalanisme, la seva vessant moderada com a motor de progrès i transformació de Catalunya i del conjunt de l'Estat, un sentiment d'espanyolitat incloent i no excloent basat en el caràcter plural d'Espanya i el principi de la monarquia parlamentària cm la millor, perfecta i armònica forma d'organitzar la jove democràcia espanyola. Tots aquests principis van configurar el meu pensament, la meva personalitat i les meves aficions tot creant un ampli ventall d'interessos i una persona cultivada. De la secció d'Internacional i dels articles de Xavier Batalla i del recentment traspassat Carlos Nadal a la secció de Política amb els millors analistes d'Espanya, els que no avorreixen mai per la seva previsibilitat, els que sempre tenen alguna cosa interessant a dir, els que fan metàfores i sobretot els que son independents i no han estat mai a sou de cap partit polític. Em refereixo a Enric Juliana i Jordi Barbeta. De la secció de Política a la secció dominical de Religió caracteritzada pel caràcter integrador, moderat, conciliar i diocesà lliure de tuteles de cap moviment religiós que tan be ha sabut dissenyar Oriol Domingo. De la secció de Religió a la secció de Cultura sempre tan interessant i profunda. I finalment de la secció de Cultura a la secció d'Economia tan ben informada del que es cou a les elits de Madrid, Barcelona i Bilbao gràcies a la tasca de Manel Pérez.
En definitiva La Vanguardia es l´únic diari seriós d'Espanya i per tant l'únic que es pot llegir. Va ser el primer diari espanyol que va fugir del model de premsa de partit tot apostant per representar sectors socials i no partits. El diari La Vanguardia es un diari d'àmbit estatal que representa a un amplia i hegemònica capa social del catalanisme que es sent espanyol i que vol tenir veu pròpia a l'Estat, un ampli sector social que no es rendeix davant les adversitats i que tracta de tu a les elits madrilenyes en la lluita per l'hegemonia d'Espanya. El Periódico de Catalunya tambè es un diari estatal amb seu a Barcelona però està mancat d'independència ja que en realitat està totalment subordinat a les ordres de la superestructura madrilenya i malgrat es defineixi com a catalanista el seu catalanisme es merament folclòric, de senyeres i barretines ja que el seu planter obeeix mansament les ordres directes que parteixen de la seu socialista madrilenya situada al carrer Ferraz. I pel que fa al Punt malgrat ser únicament un diari d'àmbit català cal dir que li sobra molta mala llet i li manca realitat i objectivitat, parlar realment del que passa i no d'allò que aquells qui el dirigeixen voldrien que esdevingués. L'edició del diari La Vamguardia en català ha contribuït notablement a millorar el panorama de la premsa catalana i a prestigiar la nostra llengua.
En definitiva La Vanguardia es l´únic diari seriós d'Espanya i per tant l'únic que es pot llegir. Va ser el primer diari espanyol que va fugir del model de premsa de partit tot apostant per representar sectors socials i no partits. El diari La Vanguardia es un diari d'àmbit estatal que representa a un amplia i hegemònica capa social del catalanisme que es sent espanyol i que vol tenir veu pròpia a l'Estat, un ampli sector social que no es rendeix davant les adversitats i que tracta de tu a les elits madrilenyes en la lluita per l'hegemonia d'Espanya. El Periódico de Catalunya tambè es un diari estatal amb seu a Barcelona però està mancat d'independència ja que en realitat està totalment subordinat a les ordres de la superestructura madrilenya i malgrat es defineixi com a catalanista el seu catalanisme es merament folclòric, de senyeres i barretines ja que el seu planter obeeix mansament les ordres directes que parteixen de la seu socialista madrilenya situada al carrer Ferraz. I pel que fa al Punt malgrat ser únicament un diari d'àmbit català cal dir que li sobra molta mala llet i li manca realitat i objectivitat, parlar realment del que passa i no d'allò que aquells qui el dirigeixen voldrien que esdevingués. L'edició del diari La Vamguardia en català ha contribuït notablement a millorar el panorama de la premsa catalana i a prestigiar la nostra llengua.
No hay comentarios:
Publicar un comentario