domingo, 29 de julio de 2012

Debate entre Malcom X y Martin Luther King

Hoy os ofrezco este video relativo a un debate televisivo que tuvo lugar entre los dos líderes de los derechos civiles de los afroamericanos Malcom X y Martin Luther King. Mientras Malocm X se muestra partidario de la resistencia violenta en la lucha por los derechos civiles de los afroamericanos y acusa a Martin Luther King de abogar por su indefensión este se muestra partidario de actuar desde la legalidad y acusa a Malcom X de confundir la pasividad con la resistencia no violenta.


martes, 17 de julio de 2012

Robert Kennedy anuncia el asesinato de Martin Luther King

El senador Robert Kennedy se hallaba el 5 de abril de 1968 en Indianapolis (Indiana) para realizar un acto con motivo de su capaña para la nominación presidencial por el Partido Demócrata cuando se produjo el asesinato el asesinato de Martin Luther King en Memphis. El discurso de Kennedy es un alegato a la reconciliación y unión entre blancos y negros en pos de la unidad de los Estados Unidos de América asi como a la contención y a la no venganza. 


sábado, 14 de julio de 2012

Fets històrics del catalanisme (V): El Memorial de Greuges

Una vegada constituit el Centre Català com a partit polític, element de ruptura del sistema polític de la Restauració i en havent aconseguit la suficient consistència els seus dirigents decideixen proposar un pacte a la monarquia parlamentària encapçalada per Alfons XIII: Nosaltres he aconseguit trencar el sistema polític de la Restauració i representem a la majoria dels catalans.Si acepteu les nostres demandes ens integrarem dins del sistema de la Restauració i recolzarem a la monarquia, però si les nostres demandes no son acceptades serem un obstacle per a la supervivència de l'actual règim. Aixi donçs emprant el dret de petició recongut a la Constitució de 1876 una comissió d'experts encapçalada per Valentí Almirall va redactar la Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña. que recollia el programa aprobat el 1883 i que va ser llegida per Joaquim Rubió i Ors davant representants de la societat civil catalana al vestíbul de la Llotja de Barcelona on fou entregada al monarca. Tot i que la inicativa fou un fracàs ja que les institucions estatals la van ignorar i el rei ja no era el sobirà absolutista sino un de parlamentari el Memorial de greuges desmenteix a tots aquells que el catalansime es genèticament republicà i per tant animonàrquic. El catalanisme no ah estat ni monàrquic ni republicà sino accidentalista i plural.
 

Fets històrics del catalanisme (IV): El Segon Congrés Catalanista

Un cop plasmada la primera proposta programàtica del catalanisme Valtení Almirall convoca un segon concalve catalanista celebrat entre el 20 i el 27 de juny de 1883 amb la finalitat de debatre i aprovar el programa abans mencionat. Hi van participar els republicans federals, els catalanistes catòlics i els catalanistes culturals tot quedant-ne al marge els castelaristes i els conservadors donada la seva obediència centralista. Del Segon Congrés Catalanista en va sorgir el que ha estat l'axioma fonamental del catalanisme al llarg de tota la seva història: Tota persona que es defineixi políticament com a catalanista i que per tant defensi la seva ideologia des d'un accent català no pot formar part d'una organització política d'àmbit estatal. A partir de la definició del que ha estat, es i serà el principi bàsic del catalanisme el Congrès Catalanista acorrdà la transofrmació del Centre Català en un partit fet que tinguè lloc el 19 de gener de 1884 adquirint ben aviat  fort arrelament i consistent organització dins del territori. El Centre Català adquireix tal força que al 1885 es sent legitimat per a presentar oficialment les seves reivindicacions davant del rei Alfons XIII.


Fets històrics del catalanisme (III): El Centre Català

El Centre Català fou creat al Teatre Romea de Barcelona el 17 de juny de 1882 essent nomenats President i Secretari General respectivament Frederic Soler i Valentí Almirall. Va intentar la integració al seu si dels catalanistes apolítics de la Renaixença i en base a aquest fet es prohibí la discurssió al si de la organització sobre temes religiosos i polítics. Però ben aviat aquest fet es va revelar incompatible amb la naturalesa del Centre Català i a l'abril de 1883 aprova un programa claraent polític basat en els seguents cinc punts: oficialitat de la llengua catalana, defensa del dret civil català, esatbliment d'un Tribunal Suprem Català, consecució d'un règim d'autogovern per a Catalunya, foment del proteccionisme econòmic i defensa dels interessos de la indústria catalana. Aques programa donarà lloc a la convocatòria per part d'Almirall del Tercer Congrès Catalanista.

Fets històrics del catalanisme: El Primer Congrés Catalanista

Des de les pàgines del Diari Català òrgan periodístic del Partit Republicà Federal a Catalunya el 8 d'agost de 1880 Valentí Almirall fa una crida a les diferents formacions polítiques de Catalunya a reunir-se al si del Primer Congrès Catalanista per a captar la fotografia del moment sobre la situació de Catalunya i adoptar les determinacions necessàries de cara a donar epxressió política al catalanisme trencant el sistema polític bipartidista entre conservados i liberals que caracteritzà la Restauració i que quedà consagrat a la Constitució de 1876.

La convocatòria oficial del Primer Congrès Catalanista suposa la ruptura de Valentí Almirall amb el republicanisme federal i el seu líder Francesc Pi i Margall perquè malgrat que el catalanisme era el mateix doctrinalment que el federalisme, només era un canvi cosmètic de nom tenint en compte el desprestigi en que havia caigut el federalisme després de la trista experiència republicana, el federalisme almiralià aspira a que Catalunya encapçali la transformació de l'Estat espanyol mentre el federalisme pimargalià es nacionalment neutre ja que només aspira a un canvi organitzatiu de l'Estat. Tanmateix el federalisme catalanista es liberal mentre el federalisme estatal es socialista diferència que es pot contemplar en l'obra mestra d'Almirall Lo catalanisme (pag 156).

El Primer Congrès Catalanista va ser un èxit. Hi van concòrrer 1.282 delegats pertanyents a les més diverses tendències polítiques des dels castelaristes agrupats al voltant del diari La Publicidad fins als literats apolítics de La Renaixença encapçalats per Àngel Guimerà passant pels conservadors de la Gaceta de Cataluña, els catòlics de La Veu de Catalunya i els literats renaixentistes representats per Lo Gai Saber. Com es evident al Primer Congrès Catalanista hi havien grups que no destacaven precisament pel seu catalanisme la qual cosa era un indicatiu que Almirall el que realment pretenia amb aquesta iniciativa era fer una dignosi de la situació de Catalunya que no es podia fer si no era comptant amb tots els agents del pais i a partir d'aqui extreure'n conclusions en forma d'acció política.

El conclave fou inaugurat el 9 d'octubre de 1880 concurrint dues candidatures a la presidència: per una banda la del propi Almirall i per una altra la d'Albert de Quintana com a representant del catalanisme apoliticista obtenint Almirall el triomf. Aquest fet va comportar que els apolitics es retiressin del congrès i per tant s'autoexcloguessin del moviment catalanista. El Primer Congrès Catalanista es va cloure el 14 de novembre de 1880 amb la fundació del Centre Català com a organisme capaç de vertebrar el moviment catalanista, la creació d'una comissió destinada a la defensa del dret català enfront dels intents codificadors i uniformitzadors del centralisme i la creació de l'Acadèmia Catalana de la Llengua com a consagració de la recuperació de la llengua catalana. El paper de Valentí Almirall com a creador i líder del catalanisme havia quedat definitivament consagrat. Ningú que vulgui estudiar seriosament el catalanisme pot negar aquest fet.





viernes, 6 de julio de 2012

Fets històtics del catalanisme (I): El Diari Català

Diari Català va ser el primer diari de la història escrit en llengua catalana fet que suposava un pas endavant molt important en la recuperació de la llengua i la cultura catalana després de la recuperació de l'us literari de la llengua catalana amb els autors de la Renaixença.

El Diari Català defensava una tendència política de caire republicà federal sortirnt al carrer durant els períodes de la seva suspensió amb els noms Lo Tibidabo (1879), La Veu de Catalunya (1880) i Lo Catalanista (1881). Va desaparèixer l'1 de juliol de 1881 després de la ruptura d'Almirall amb Pi i Margall que a la mateixa vegada suposà la ruptura d'Almirall amb el republicanisme federal i l'inici del catalanisme.