Els resultats de les passades Eleccions Municipals s'han traduït en dos escenaris complicats a Tarragona i Badalona. A Tarragona el PSC va guanyar per segona vegada consecutiva amb Josep Félix Ballesteros al capdavant, tot i que els socialistes van patir un lleuger retrocès que els va allunyar de la majoria absoluta. CIU amb la independent Victòria Forns com a candidata, aposta de la Casa Gran del Catalanisme, va retrocedir mantenint-se com a segona força política per només tres vots de diferència respecte del PP que va experimentar un important ascens amb Alejandro Fernández al capdavant tot passant de 4 a 7 regidors: els mateixos que CIU. A Badalona el PP va obtenir la seva primera victòria important a Catalunya derrotant Xavier Garcia Albiol al PSC de manera clara per primera vegada en trenta anys d'hegemonia socialista però lluny de la majoria absoluta, mentre CIU i ICV-EUIA retrodecien de manera clara i ERC desapareixia del consistori badaloní.
Tant a Tarragona com a Badalona les respectives situacions d'aquestes ciutats obrien dos interrogants sobre el seu destí. A Tarragona l'únic regidor obtingut per ICV-EUIA impedia Josep Félix Ballesteros revalidar l'alcaldia amb majoria absoluta, mentre per contra la suma de CIU i PP sí obtenia la majoria absoluta i obria la possibilitat de desallotjar al PSC de l'alcaldia mitjançant un pacte a través del qual Victòria Forns i Alejandro Fernández podrien repartir-se l'alcaldia dos anys cadascun. A Badalona el PP no havia obtingut la majoria absoluta i s'obria la possibilitat d'un pacte entre PSC, CIU i ICV-EUIA capaç de barrar l'accés de Garcia Albiol a l'alcaldia tot mantenint al socialista Jordi Serra al capdaant del municipi. Dos conjuntures diferents amb un rerefons idèntic: deixar governar a la formació guanyadora a les urnes o en canvi enviar-la a la oposició a través de componendes adulteradores de la voluntat popular.
CIU va guanyar les eleccions catalanes al 2003 i al 2006: al 2003 d'una manera més estreta i al 2006 de forma àmplia però totes dues vegades sense majoria absoluta. I totes dues vegades la federació nacionalista va veure com un frau a la voluntat popular orquestrat per PSC, ERC i ICV-EUIA l'enviava a la oposició de manera molt injusta. Ara CIU estava en condicions de decidir dos governs i podia optar per seguid dos camins diferents: complir amb el seu compromís al llarg de la seva etapa opositora d'apostar per construir governs de guanyadors on governés la llista més votada o be augmentar el descrèdit i per tant la desafecció vers la política venjant-se d'aquelles forces que l'havien privat del govern tot i havent guanyat. I els nacionalistes finalment van triar el primer camí essent coherents amb el seu posicionament d'obrir una nova etapa a Catalunya per acabar amb els vicis del passat. Gràcies a l'abstenció de CIU a Tarragona el socialista Josep Félix Ballesteros va revalidar la seva condició d'alcalde i a Badalona el PP va posar punt i final a una llarga etapa de governs socialistes esdevenint Xavier Garcia Albiol nou batlle. I es la millor i més sàvia decisió que es podia pendre: deixar governar a aquell partit a qui el poble ha donat la victòria a les urnes. I si a Tarragona al llarg de la legislatura es demostra que el govern socialista es desastrós sempre se'l podrà substituir de manera legítima i democràtica a partir d'una moció de censura. El mateix cal dir respecte a Badalona: si Xavier Garcia Albiol fa un us demagògic i xenòfob del fenòmen de la inmigració sempre hi haurà la possibilitat de posar fi al seu mandat mitjançant el mecanisme de la moció de censura.
